divendres, 29 d’octubre de 2010

Enveja franca

Aquests darrers dies hem pogut ser espectadors de la lluita dels nostres veïns francesos per les reformes de Sarkozy.

Les comparacions són odioses, però quina enveja.

Sento enveja de què un país sencer hagi sortit al carrer per protestar contra les mesures que es volen prendre per resoldre una crisis que han generat els rics a base d'explotar encara més als pobres.

Sento enveja de què un poble sencer hagi dit NO ben alt, i per fer-ho hagi secundat massivament una vaga general que ha paralitzat tots els racons de França.

Sento enveja de què tots els treballadors hagin parat de treballar com a mesura de protesta i hagin fet accions per fer mal als polítics i per tenir ressò a tots els mitjans de comunicació.

Sento enveja de què aquests treballadors estiguin excercint el seu dret a la vaga malgrat deixin de cobrar el sou corresponent perque saben que tenen la raó i compten amb la solidaritat de una societat que es preocupen de recolzar-los i fer-los-hi arribar menjar i diners.

Sento enveja de què tots els estudiants hagin sortit al carrer per NO VIURE PITJOR QUE LA GENERACIÓ DELS SEUS PARES.

Sento enveja, finalment, de què tot això s'estigui fent contra unes mesures que no són tan penoses com les espanyoles (protesten per no jubilar-se als 62 anys i nosaltres ens estem jubilant als 65!).

En definitiva, veient un país i l'altre fan ganes d'anar a França a manifestar-se per recolzar un poble que sí sap lluitar i fer valer els seus drets laborals, i que no viu encara amb l'herència d'una dictadura que sembla encara pessi molt en el nostre país a l'hora d'empendre determinades mobilitzacions.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

 
Copyright© Laura Guerrero Folch