diumenge, 30 d’octubre de 2011

sentència del TSJC contra el POUM de Palafrugell

Dossier de premsa, 28 d’octubre de 2011, presentat de forma conjunta per les entitats ecologistes Salvem el Crit-Arítjol, IAEDEN, Naturalistes Girona i Salvem l'Empordà en la roda de premsa com a reposta a la sentència del TSJC contra el POUM de Palafrugell:

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya anul·la el POUM de Palafrugell
Les entitats ecologistes critiquen el funcionament i les decisions de la Comissió d’Urbanisme de Girona
La manca d’un procediment d’avaluació ambiental adient, la vulneració del principi de coherència amb el planejament territorial de l'Empordà i no tenir en compte el principi de desenvolupament urbanístic sostenible són els principals arguments que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha estimat per anul·lar l’aprovació del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Palafrugell del 2006 per part de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona.
Les entitats Arítjol-Salvem el Crit, la Institució Altempordanesa per a la Defensa i l'Estudi de la Natura (IAEDEN)-Salvem l’Empordà i l’Associació de Naturalistes de Girona (ANG) es feliciten per aquesta sentència i reiteren la seva denúncia pública envers la Generalitat de Catalunya, i en particular la Comissió d’Urbanisme, per permetre aprovar planejaments il·legals.
La sentència de la Secció Tercera de la Sala del Contenciós Administratiu del TSJC, de passat 30 de setembre de 2011, estima parcialment el recurs interposat per Arítjol i Salvem el Crit contra els citats acords de la Comissió Territorial d'Urbanisme de Girona (de 2 d’octubre i de 21 de desembre de 2006), declarant-los nuls de ple dret.

A continuació es detallen els arguments que el TSJC ha estimat del recurs per a declarar nul·la l'aprovació del POUM del 2006:

1r.- Per no haver efectuat adientment el procediment d'avaluació ambiental i la insuficient documentació ambiental, d'acord amb la Llei 9/2006, de 28 d'abril, sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient degut a la transposició de la Directiva 2001/42/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 27 de juny del 2001, relativa a la avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient.
Aquesta normativa exigeix una avaluació ambiental dels plans prèvia a la informació pública del instrument amb incidència ambiental, des del 21 de juliol de 2004. El POUM, en el moment de la seva aprovació, estava sota d'aplicació de la regulació d’avaluació ambiental esmentada.
Aquesta regulació obliga a elaborar un informe de sostenibilitat ambiental, l’amplitud del qual, nivell de detall i grau d'especificació ha d'estar determinat per l’òrgan ambiental competent. Obliga també a la celebració de consultes, a l’elaboració de la memòria ambiental i a la consideració del informe de sostenibilitat ambiental, del resultat de consultes i de la memòria ambiental en la presa de decisions.

2n.- Vulneració del principi de coherència amb el planejament territorial de l'Empordà. El 20 d'octubre del 2006 es va aprovar el Pla Directora Territorial de l'Empordà, de forma que quan es va donar conformitat el text refós del POUM el 21 de desembre del 2006 ja havia entrat en vigor i eren d'aplicació les seves determinacions.
El Pla Director Territorial de l'Empordà, planejament superior, determina que el creixement conjunt entre Mont-ras i Palafrugell pot ser de 4500 habitatges nous fins al 2026, mentre que el nou POUM proposava un creixement desmesurat de 5306 habitatges nous (només a Palafrugell) d'aquí al 2018.

3r.- Derivat del primer punt, vulneració el principi de desenvolupament urbanístic sostenible, al no haver analitzat i avaluat diverses solucions i models de desenvolupament urbanístic, incorporant, fins i tot, la possibilitat del creixement urbanístic zero. Al no haver avaluat ambientalment de forma suficient el nou POUM, es vulnera aquest principi.

4t.- Falta de justificació i d’avaluació de les necessitats de sanejament dels nous cabals d'aigües residuals que es generaran i insuficiència de la EDAR de Palamós -Mont-ras que actualment depura les aigües. També la falta d'anàlisi i consideració de les necessitats de nous cabals d'aigua potable, necessitats energètiques, de volum de residus sòlids urbans i dels impactes de l'increment de les emissions de CO2.
La sentència estima aquest motiu d'impugnació ja que s'han de tenir en compte els importants efectes que aquesta falta de previsió comportarà, donat l'important creixement urbà que el nou POUM plantejava.
 
5è.- La sentència accepta la impugnació i deixa sense efecte els següents convenis signats per l'Ajuntament i diversos interessos privats: El conveni no1, de 19 de maig de 2005 que pactava la classificació com a sòl urbà el sol no urbanitzables de les parcel·les 56 i 57 del polígon 10, costat oest, del carrer Sard de Calella.
El conveni no2, de 23 de maig del 2006, que classifica un sòl no urbanitzable com a urbanitzable en la fitxa del SuD 1.7 a/b Casal - Bruguerol Est, i que permetria la implantació de 345 habitatges nous. El conveni no4, que classificava de sòl no urbanitzables com a urbà amb la indicació de cessió d'un 10% d'aprofitament urbanístic amb compensació econòmica a l'Ajuntament de 80.000 euros en el PA 3.4. per la construcció d'un Hotel a la Farena.

La cronologia

L'any 2004 va començar el tràmit de revisió del Pla d'Ordenació urbanística Municipal (POUM) de Palafrugell, l'estiu del 2005 es va aprovar inicialment i es va posar a exposició pública. S’hi van presentar més de 600 al·legacions. La tardor del 2006 la Comissió Territorial d'Urbanisme de Girona va aprovar definitivament l'esmentat pla i es donà conformitat al Text Refós.

El maig de 2007 les associacions Salvem el Crit-Arítjol van presentar un recurs d’alçada davant el Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.

Davant el silenci d’aquest Departament i el seu Conseller, el desembre del 2009 es va presentar Contenciós Administratiu davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per part d’Arítjol – Salvem el Crit. Les proves que es van presentar es basaven en un Informe tècnic ambiental (per a l’avaluació del POUM sobre sòls de valor agrícola i agronòmic i els connectors ecològics i de valor natural), una Prova Pericial practicada per un perit arquitecte i una prova pericial practicada per un perit Enginyer Forestal. Tots tres informes es van mostrar favorables als arguments de les entitats ecologistes.

El febrer de 2011, l’advocat d’Arítjol – Salvem el Crit va presentar el document de Conclusions a la Secció Tercera de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
El passat 30 de setembre la Secció Tercera de la Sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va dictar sentència (no 731/2011) sobre el recurs formulat per les associacions ecologistes Aritjol i Salvem el Crit contra els acords de la Comissió Territorial d'Urbanisme de Girona (de 2 d'octubre i 21 de desembre del 2006) que aprovaven el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Palafrugell (POUM).

La Comissió d’Urbanisme, aprovació i legalització d’irregularitats i sentències sense executar
Ja és prou greu que la Comissió d'Urbanisme aprova planejaments urbanístics que no s'ajusten a la planificació territorial. Com demostra de nou l'anul·lació del POUM de Palafrugell, la comissió no aplica les normatives vigents i som les entitats que hem de reclamar per la via judicial el compliment d'aquestes. Un exemple són les sentències de 25 de març i 21 d'abril de 2009 de la Secció Tercera de la Sala Contenciosa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya anul·lant la requalificació com urbana d’un sector de la Vall de Santa Creu efectuada pel POUM del Port de la Selva. Així es planteja la pregunta: per què serveix la Comissió d'Urbanisme?

Però els greuges encara van més enllà: la Comissió d’Urbanisme legalitza irregularitats i infraccions consumades. Un clar exemple, que hem denunciat reiteradament, és el d'unes naus industrials il·legals en el municipi de Palau de Santa Eulàlia. Malgrat dues resolucions del propi Departament de Política Territorial i Obres Públiques que, el juny i el desembre 2010, ordenaven l'enderrocament de les naus, la Comissió aprova la part del POUM del municipi que qualifica la zona afectada com a industrial. Així l'administració demostra no només un total menyspreu per a les seves pròpies lleis i resolucions, sinó quasi i implícitament incita a la construcció en sòls il•legals, ja que ha fet i fa evident que una infracció es pot legalitzar a posteriori o, en altres paraules, que en aquest país no s'enderroca mai res.

En el cas de la zona industrial de Roses, una sentència del Tribunal Suprem, també d'aquest any, ha afirmat els valors naturals de l’àmbit com a connector ecològic i considera els valors mediambientals presents a la zona superiors als interessos econòmics i industrials, alhora que considera insuficientment motivat el canvi de classificació del sòl. Lluny de rectificar els seus errors així confirmats, la Comissió d’Urbanisme ha traslladat al Tribunal Suprem un incident d'impossibilitat legal d'execució de la sentència. Per les entitats ecologistes, aquestes declaracions mostren un menyspreu absolut pel deure de complir les sentències dictades pels Tribunals.

Un exemple recent és l’abocador de Vacamorta amb 2 sentències judicials anul·lant l’autorització de la seva instal·lació -una de l’any 2003 i l’altra de 24 de novembre de 2006-, recentment legalitzat per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona amb l’aprovació d’un Pla especial. Segons s’ha fet públic aquesta setmana, el TSJC ha instat la Generalitat a tancar Vacamorta i pagar-ne la restauració del terreny, tombant per tercer cop el permís de Medi Ambient per a l'abocador de la vella argilera de Cruïlles, del 2003. A més, la sala ordena buidar el dipòsit i restaurar-ne el paratge. Els col·lectius contraris a l’abocador es plantegen demanar l’execució provisional de la sentència, ja que evitaria que finalment la infraestructura es declarés il·legal però que estigués plena. Les entitats critiquen que, tot i la sentència, la Generalitat ha tramitat la renovació del permís anul·lat, sobre un marc normatiu nou i diferent que pot facilitar la legalització del dipòsit.

Un altre exemple és la subestació elèctrica de Fonteta amb 3 sentències judicials dictades pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya declarant la nul·litat absoluta de l’autorització d’Urbanisme, del permís d’Indústria i de la llicència municipal d’obres, i amb ordre judicial d’enderroc dictada pel Jutjat Contenciós Administratiu núm. 1 de Girona. La subestació ha estat legalitzada recentment aprovant-se en data 6 de Juny de 2011 un Pla especial promogut per la pròpia Comissió d’Urbanisme de Girona.
Per aquestes accions i d’altres, les entitats ecologistes afirmen que la Comissió Territorial d’Urbanisme actua amb menyspreu de les sentències judicials i del dret de tots els ciutadans a l’execució de les sentències.

A més, com ja es va exposar en la presentació del recurs interposat al POUM, la Comissió no té una composició plural i representativa en no donar veu ni presència a les Entitats de defensa del territori. També es desconeixen els criteris tècnics que s’apliquen per acceptar i aprovar els creixements desmesurats en els planejaments urbanístics. Ningú sap com es calculen i per què i com s’apliquen, ni quins càlculs s’exigeixen ni amb quines dades justifiquen les demandes de sòl pels diferents usos (industrial, habitatges, etc.). Finalment, hi ha una manca d’adopció de responsabilitats. Sovint s’anul·len planejaments urbanístics aprovats per la Comissió Territorial d’Urbanisme i ningú assumeix cap responsabilitat.

És per tot això que les entitats continuen exigint els següents canvis en el funcionament de la Comissió Territorial d'Urbanisme:

1r.    Que s’aturin els processos de legalitzacions d’allò declarat il·legal pels Tribunals i es revisin els ja legalitzats per la seva manifesta irregularitat.
2n.    Que es modifiqui la composició de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona i s’acordi incorporar representants de les Entitats de defensa del territori per donar veu a la societat civil.
3r.    Que es revisin els criteris tècnics que s’apliquen per aprovar els planejaments i s’incorpori una visió no expansionista i de creixement limitat, moderat i sostenible, tot començant per la gestió de tot el que està urbanitzat o construït i sense habitar.
4t.    Que es doni publicitat i transparència als criteris tècnics i polítics que s’apliquen, i que es comuniqui a les entitats ecologistes l’ordre del dia de les comissions d’urbanisme.
5è.    Que es depurin responsabilitats davant les sentències anul·lant planejaments, si aquests han estat executats.
6è.    Que es faciliti i s’impulsi d’ofici l’enderroc de tot allò declarat il·legal.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

 
Copyright© Laura Guerrero Folch