divendres, 29 d’octubre del 2010

Enveja franca

Aquests darrers dies hem pogut ser espectadors de la lluita dels nostres veïns francesos per les reformes de Sarkozy.

Les comparacions són odioses, però quina enveja.

Sento enveja de què un país sencer hagi sortit al carrer per protestar contra les mesures que es volen prendre per resoldre una crisis que han generat els rics a base d'explotar encara més als pobres.

Sento enveja de què un poble sencer hagi dit NO ben alt, i per fer-ho hagi secundat massivament una vaga general que ha paralitzat tots els racons de França.

Sento enveja de què tots els treballadors hagin parat de treballar com a mesura de protesta i hagin fet accions per fer mal als polítics i per tenir ressò a tots els mitjans de comunicació.

Sento enveja de què aquests treballadors estiguin excercint el seu dret a la vaga malgrat deixin de cobrar el sou corresponent perque saben que tenen la raó i compten amb la solidaritat de una societat que es preocupen de recolzar-los i fer-los-hi arribar menjar i diners.

Sento enveja de què tots els estudiants hagin sortit al carrer per NO VIURE PITJOR QUE LA GENERACIÓ DELS SEUS PARES.

Sento enveja, finalment, de què tot això s'estigui fent contra unes mesures que no són tan penoses com les espanyoles (protesten per no jubilar-se als 62 anys i nosaltres ens estem jubilant als 65!).

En definitiva, veient un país i l'altre fan ganes d'anar a França a manifestar-se per recolzar un poble que sí sap lluitar i fer valer els seus drets laborals, i que no viu encara amb l'herència d'una dictadura que sembla encara pessi molt en el nostre país a l'hora d'empendre determinades mobilitzacions.

divendres, 22 d’octubre del 2010

PEIN Muntanyes de Begur

El passat 16 de juliol el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya va posar a informació pública el Pla Especial de protecció del medi natural i del paisatge de Muntanyes de Begur.

Aquest Pla engloba la protecció de 1346 ha repartides entre els municipis de Palafrugell, Begur, Pals i Regencós. No obstant, amb bastantes excepcions i contradiccions que són significatives.

El passat mes de setembre les associacions Salvem el Crit i Arítjol vam presentar al·legacions a aquest Pla Especial (d'ara en endavant PEIN) centrant-nos principalment en cinc aspectes:

1er. El PEIN ha de donar resposta a la GESTIÓ INTEGRAL DEL TERRITORI, tan necessari en aquest espai d'interés natural ja de per si molt fragmentat i alterat per la acció humana.
En aquest marc reclamem que s'incloguin les badies de Sa Riera, Fornells, Aiguablava, Tamariu, Llafranc, Calella i el Golfet dins l'àmbit de gestió del Pla formant part d'una zona de transició marítima i per donar solució als molts impactes ambientals que hi tenen lloc.
Les majors pertorbacions de l'àmbit marí de l'espai natural Muntanyes de Begur tenen origen justament en aquestes badies, hiperfreqüentades a l'estiu. No és lògic que el Pla Especial miri cap a una altra banda i no afronti les possibles solucions a aquestes alteracions.

Conseqüentment, demanem que la gestió integral de l'Espai d'Interès Natural (EIN) Muntanyes de Begur, l'EIN Castell-CapRoig, la Reserva Pesquera de les Illes Formigues i les badies més artificialitzades es porti a terme de forma conjunta ja que el territori està interconnectat i no es pot aillar un espai de l'altre; també que s'hi dediquin recursos i esforços de coordinació administrativa.

2on. El PEIN dóna resposta als requeriments de protecció de les praderies de Posidonia Oceànica (PO). La Unió Europea estableix que els herbassars de PO són hàbitats d'interès comunitari i les administracions han de vetllar pel seu manteniment en un estat de conservació favorable a aquests hàbitats. Per aquesta raó, l'EIN Muntanyes de Begur és designat per la normativa comunitaria com a lloc d'interès comunitari per la presència important de les praderies de PO. Aquestes praderies tenen caràcter prioritari segons la directiva 92/43/CEE de 21 de maig, relativa a la conservació d'hàbitats naturals i de la fauna i de la flora silvestre.

Per aquest motiu, el PEIN ha d'incloure en el seu àmbit de protecció les badies de Sa Riera, Fornells, Aiguablava, Tamariu, Llafranc, Calella i el Golfet ja que s'hi troben praderies de PO com destaca el propi Pla. En concret, s'hi especifica:  "Aiguablava: Alguer de Posidonia, afectat pel fondament d'embarcacions i el manteniment de l'emissari que hi ha a la zona; Tamariu: Alguer de Posidònia afectat per l'ancoratge; Llafranc: Alguer de Posidònia i tenim constància de que a Calella també s'hi troba un Alguer important".
Pel que fa a l'ancoratge de les barques (una de les principals agressions de les Praderies), proposem que s'han d'utilitzar sistemes d'ancoratge ecològics adaptats a cada tipus de fons, evitant les instal·lacions que malmeten i destrueixen la Posidònia Oceànica.

3er.Demanem que el PEIN doni resposta als Emissaris Submarins. Cal prohibir qualsevol tipus d'activitat o actuació que impliqui l'evacuació directe de les aigües residuals al medi marí sense tractament previ, que asseguri la no nocivitat de l'aigua evacuada.
Actualment hi ha vuit emissaris d'aigües residuals que aboquen directament al mar, principalment degut als usos residencials, concretament a Sa Riera, Aiguafreda, Sa Tuna, Fornells (2), Aiguablava, Tamariu i Llafranc.
Aquests emissaris s'han d'eliminar buscant alternatives al tractament de les aigües.

4rt. Actualment els usos de jardineria han introduït una sèrie d'espècies no autòctones que a més són invasores, és a dir, desplacen les espècies autòctones colonitzant els espais de forma perturbadora i homogenitzadora.
Considerem importantíssim prohibir la plantació i propagació de tota una llista de plantes al·lòctones invasores (més de 25 espècies).

5ena. Reclamem la prohibició de la pesca submarina i els concursos de pesca en tot l'àmbit de l'EIN Muntanyes de Begur.


Si vol consultar el document complet sobre el Pla Especial el trobareu en format pdf en aquest link



Entrevista a Margarida Casadevall (Professora Zoologia UdG) from Salvem el Crit - Aritjol on Vimeo.


Per veure més videos relacionats amb el tema feu click aquí

dimarts, 19 d’octubre del 2010

correbous punt sí toros punt no

Si bé fa uns mesos ens alegràvem de la decisió del Parlament de prohibir els braus a Catalunya, sorpren veure que, segons el tipus de festa que sigui -és a dir, segons lo mediàtica que sigui la mort de l'animal- es pot prohibir o estem parlant de cultura i tradició....és possible tanta hipocresia? Sento vergonya al·liena en veure l'espectacle que estan oferint els polítics catalans aquests dies sobre aquest tema, molt innovadors i valents a l'hora de prohibir "las corridas de toros" a les places de Catalunya perque els hi anava molt bé de cara a la galeria però totalment venuts per no prohibir la resta de festes que també consisteixen en fer una celebració i un espectacle de la tortura d'aquests animals...Fins quan?

Per veure un power point explicatiu podeu veure aquest link de la Fundació Fauna

Prenem exemple de Formentera

Aquest mes d'octubre he tingut l'oportunitat de visitar una bona amiga a Formentera. Feia tres anys que no trepitjava l'illa i em va sorprendre molt positivament la bona gestió ambiental que està portant a terme el Govern de l'illa ("Gent per Formentera").
La primera de les meravelles és el tipus de turisme. No hi ha megaurbanitzacions, grans hotels ni cap càmping (tan diferent de la costa Brava); hi ha lloguer d'habitacions o d'apartaments però en cap cas enfocat a un turisme massiu, fet que es tradueix en poc impacte paisatgísitc del litoral: quan es passeja per qualsevol de les cales i platges no fa mal a la vista de veure grans construccions sinó que veus la linia de costa, les dunes i com a molt alguna petita casa. El baix volum de gent també comporta unes aigües netes i de qualitat en tots els racons de l'illa, i una sensació de tranquilitat allà on s'estigui.
La segona gesta és la bona conservació de les dunes a les platges, protegides per tancats i en tot moment amb cartells informatius explicant la importància de la conservació d'aqeusts espais i explicant el procés de formació.
Un exemple pràctic síntesis dels dos casos esmentats és el de la platja coneguda com "Ses illetes": per evitar la massificació entrar amb vehicle té un preu de 4euros i es posen a disposició autocars gratuits per tal d'evitar l'accés amb cotxe o moto a aquest espai.
Per continuar, el cas de punts de recàrrega de vehicles elèctrics, repartits per tota l'illa amb l'ànim de fomentar l'us d'energies alternatives als combustibles fòssils. En aquest sentit, també hi ha un bon nombre de plaques solars en diferents punts de l'illa.




Per acabar, l'últim dels exemples que vaig poder veure consisteix en l'ús de materials reciclats per construir les parades de bus. Estaven fetes amb rocs de construcció.















En definitiva, voler és poder, i Formentera un exemple de tot el que es pot aconeguir fent els projectes amb voluntat de conservar, ser sostenibles i respectar el lloc on es viu i, per tant, la terra que s'estima; prenem nota de que el turisme no ha d'estar renyit amb conservar el territori, possiblement tot el contrari.
 
Copyright© Laura Guerrero Folch