dimarts, 31 de maig del 2011

Turisme real

El passat mes d'abril el consorci de turisme de la Costa Brava va convidar durant una setmana 16 dels bloggers més influents del món a nivell de viatges; la iniciativa va ser batejada amb el nom de "blogtrip".

Els convidats van ser: Marilyn Terrell (National Geographic), Rich Whitacker (Brilliant Tips), Keith Jenkings (Velvet escape), Ana Fañanás y Lea Hajner (Tripwolf), Nelly Huang (Wild Junket), Yvonne Zagermann (Traveldudes), Diego Pons (Viajando con Diego), entre d'altres.

Els van portar a fer coses tan "típiques i assequibles" per qualsevol català com: anar a dinar al restaurant de Ferran Adrià, anar al hostal d'empúries, anar a menjar gamba vermella a Palamós, visitar les cales de Tamariu...

Tot molt idílic, i genial ensenyant les riquesses de la nostra terra, però: donat que el turisme es fa per CONÈIXER, per apendre, enriquir-se i gaudir de les belleses del lloc que es visita, em pregunto perque no els van convidar per parlar en els seus blogs de les excel·lències de la nostra terra als mesos estivals...sense anar més lluny: des de dijous passat, dia en que van posar totes les boies a les platges de Palafrugell i Begur i per tant data a partir de la qual el paisatge és mooolt diferent dels que ells han conegut:


Si volem que es descentralitzi el turisme i durant tot l'any vingui un turista de qualitat que vé a gaudir de la nostra terra tot respectant el que tenim, si volem que les generacions que ens seguiran no ens odiïn per haver destrossat tot el patrimoni, si volem que la gent que viu aquí durant tot l'any tingui una qualitat de vida que no minvi durant l'estiu, HEM DE VETLLAR PER PRESERVAR LES RIQUESSES DE LA NOSTRA TERRA, pels que estem aquí i els que ens venen a veure, pels que vivim ara i pels que ens succeiran, perque la natura és patrimoni de la humanitat.





Nuclear? nein danke

Felicitats Alemanya!!!!

Notícia de Vilaweb:

Alemanya tancarà les centrals nuclears abans del 2022

Els partits del govern ho han acordat aquesta nit
Alemanya tancarà tots els reactors nuclears escampats pel país abans del 2022, segons un acord al qual han arribat els partits que formen la coalició governamental liderada per la cancellera Angela Merkel. Arran de l'accident de Fukushima, Merkel ja havia demanat que s'aturessin els reactors més vells que hi havia la país, però l'acord al qual s'ha arribat aquesta nit encara va més enllà. D'aquesta manera, Alemanya es converteix en primer país europeu amb centrals nuclears que decideix de tancar-les.
Després d'una maratoniana reunió en què Merkel ha aconseguit arrencar l'acord als seus socis liberals, el ministre de Medi Ambient, Norbert Roetggen, ha anunciat que les set centrals més antigues ja no es reconnectaran a la xarxa, que un segon grup de sis centrals es desconnectarà el 2021, i les tres plantes més modernes es desconnectaran el 2022.

Fa tot just dos dies, més de cent cinquanta mil manifestants van sortir als carrers en contra de l'energia nuclear i per a tornar a demanar al govern de Merkel que convertís Alemanya en la primera economia industrialitzada  renunciar voluntàriament a l'energia nuclear. Cal tenir present que el 22% de l'energia consumida a Alemanya prové de les centrals nuclears, cosa que implica cercar una alternativa.

Alemanya, per tant, fa un gir important en política energètica, car l'any passat va aprovar una moratòria per a les centrals més velles. L'accident de Fukushima, però, sembla haver canviat la situació.
Tot amb totl'acord, però, estableix una clàusula que permet fer marxa enrere en el projecte en cas de crisi energètica i deixar dues centrals nuclears de reserva.


diumenge, 29 de maig del 2011

fem front a la crisi: siguem autosuficients

Si parlem amb els nostres avis, especialment si aquests són de poble, de segur que ens explicaran com abans tot s'aprofitava, i tot es feia a casa, pràcticament no els hi calia comprar res.

L'arribada del consumisme, de la mal anomenada "Societat de benestar" i de l'obsolescència programada va fer que es perdessin aquests costums i que s'inculqués que calia comprar-ho tot, quan més nou millor, utilitzant cada vegada més primeres matèries i consumint cada vegada a un ritme més frenètic, fent-nos en realitat esclaus d'aquest consumisme (cada vegada cal treballar més per poder consumir més però malgrat això quan més tenim no som més feliços).

Aquesta crisi pot ser un bon moment de recuperar els valors, de recordar que la felicitat no la donen les coses que es poden comprar sino els bons moments que podem passar gaudint de la natura, els amics, la família, la lectura, el cinema, el dibuix, la cuina...

Amb aquest esperit a l'Ateneu de Palafrugell s'estan realitzant una sèrie de tallers per tal de crear un punt de trobada per compartir bons moments i coneixements entre persones però també per apendre a fer coses que no cal comprar sino que podem fer a les nostres llars com antigament ja es feia.

El primer va ser fa unes setmanes i va ser el Taller de sabó. Hi ha moltes receptes diferents, però els ingredients bàsics són un greix i un alcali, normalment OLI DE CASA JA UTILITZAT + SOSSA.

La clau perque quedi bé es barrejar els ingredients a la mateixa temperatura, uns 40 ºC.

Vam fer 3 receptes diferents, però aquí van les proporcions i el material necessari per fer-ho a casa:

-500ml d'oli d'oliva utilitzat
-500ml d'aigua
-85g de sossa càustica
-Guants de plàstic o goma
-Un tetrabrick buit per fer de motlle
-Un recipient de plàstic dur per fer la barreja
-Un bastó de fusta per barrejar

Es barregen els líquids a la mateixa T ºC i s'hi afegeix la sossa tot vigilant perque en aquest moment s'emten uns fums que són irritants. Es va remenants fins que la massa va quedant densa i homogènia; quan el bastó queda clavat al mig sense caure (com si fessiu un allioli) ja es pot emmotllar, tot vigilant de dur els guants posats.

Passats uns dies ja es pot desemmotllar i utilitzar aquest sabó per netejar la roba.

També vam apendre que si es mesclen les cendres de la xemeneia amb una galleda d'aigua el resultat final és lleixiu!

Properament farem tallers de mermelada, pa i cervessa.

Algú sap on són les cuques de llum?

Fa uns dies, tot parlant amb uns amics un d'ells va fer una pregunta interessant: què se n'ha fet de les cuques de llum? Tots vam dir el mateix, que de petits sí que n'havíem vist alguna vegada però que realment feia molts i molts anys que ja no en veiem, i fins aquell moment no ens n'havíem adonat.

Quan vam arribar a casa vam buscar alguna explicació al fenomen per internet i el que vam poder constatar és que hi ha moltíssima gent que es fa la mateixa pregunta a tota la Península.

Les cuques de llum o lluernes (Lampyris noctiluca) són insectes de l'ordre dels Coleòpters; la llum que emeten prové d'unes substàncies químiques que tenen a l'abdomen que quan reaccionen entre si produeixen llum (bioluminiscència). Emeten la llum per buscar parella i cada espècie emet unes pampallugues diferents.

Després de molt buscar i reflexionar-hi vam arribar a la conclusió que donat que emeten la llum per buscar parella busquen llocs que estiguin a les fosques, i que cada vegada els hi costa nés trobar aquests racons degut a la forta contaminació lumínica que hi ha a les ciutats. Per tant, cada vegada estan en llocs més aïllats. En un bloc una persona afegia que, justament degut a aquesta contaminació lumínica, als nostres ulls també els hi costa més adaptar-se a la foscor i per tant també ens costa més veure-les.

De qualsevol manera, són una altra evidència dels grans canvis que s'estan donant en poques dècades a la natura degut a la contaminació...trist, no?


més estampes primaverals a l'Empordà

La calor ja apreta i el paisatge va canviant cada vegada més depressa.

Sortir cada dia a passejar és un regal d'imatges que vull compartir amb vosaltres:





Les "Babol, Gall, Gallaret, Paparota, Pipiripip, Quiquiriquí, Roella, Rosella", (Papaver rhoeas, la imatge de sota), en la meva opinió, les reines de la primavera. La imatge d'adalt correspon a Papaver somniferum, "Cascall, Herba dormidera, Pintacoques"; són dues de les flors típiques de camps i camins que es poden veure des de fa  un mes per moltes zones.

Els "Boca de conill, Boca de drac, Cara de vedella, Conillets, Gatets, Gola, Gola de llop, Gossets, Mamaconill, Sabatetes, Vedells", Anthirrhinum majus L., una flor molt vistossa de la família de les Escrofulariàcies present també en molts camps durant aquestes setmanes.


L'espectacular floració d'aquesta planta també mereix especial atenció. Jo diria que és un exemplar de Bleda silvestre (Beta vulgaris), però agrairia si algú m'ho pogués confirmar.

Però....no només la flora esclata en mil formes i colors aquests dies! La fauna, per la seva banda, també  mereix la nostra admiració. És època de cria per diverses espècies de mamífers, i hi ha molts ocells que amb la seva arribada ens anuncien que el fred ja es fora.

Les orenetes: oreneta cua blanca i oreneta comuna (Hirundo rustica), uns elegants ocells que fan nius sota porxos i teulades utilizant fang; és per això que costa veure en ciutats però són fàcils de trobar en masies i pobles.


Finalment, l'"Abellarol" ("abejarruco"), Merops apiaster. El seu nom fa referència  a la seva dieta a base d'abelles. Aquest vistós ocell de colors preciosos és dels primers en arribar a les nostres terres quan ha passat el fred de l'hivern.






 
Copyright© Laura Guerrero Folch