Les entitats ecologistes volen canvis en la Comissió d'Urbanisme de Girona
Demanen destitucions pel seguit d'actuacions tombades per la justícia, com ara el POUM de Palafrugell i la zona industrial de Roses
També reclamen tenir-hi veu
 |
| Schmitt (Iaeden), Costa, De Ribot i Ball-llosera (Naturalistes de Girona), asseguts, ahir Foto: E.A. |
Quatre entitats ecologistes de la demarcació (Arítjol-Salvem el Crit, Iaeden, Salvem l'Empordà i l'Associació Naturalistes de Girona) van exigir ahir canvis en la composició i la manera de procedir de la Comissió d'Urbanisme de Girona (CUG), arran de l'anul·lació judicial del pla d'ordenació urbanística municipal (POUM) de Palafrugell. Els ecologistes van afegir la sentència del TSJC al seguit de projectes que van rebre el vistiplau de l'òrgan i han acabat tombats per la justícia, com ara l'abocador de Vacamorta, la zona industrial de Roses i la subestació elèctrica de Fonteta.
Per l'advocat Eduard de Ribot, l'acumulació d'irregularitats ambientals observades pels tribunals proven que “la CUG no controla, ni és transparent ni fiable”. Tampoc és “plural” per les associacions ecologistes, que posen l'èmfasi que fora dels representants institucionals, “ningú hi representa la visió del creixement territorial sostenible”.
És per aquests motius que Ribot i els representants de les entitats van reclamar tenir-hi veu i canvis “en els criteris tècnics que s'apliquen per aprovar els planejaments”. D'altra banda, vistes les sentències, insten la Generalitat a “depurar responsabilitats” i “anul·lar planejaments, en el cas que hagin estat executats”.
Per l'advocat Eduard de Ribot, l'acumulació d'irregularitats ambientals observades pels tribunals proven que “la CUG no controla, ni és transparent ni fiable”. Tampoc és “plural” per les associacions ecologistes, que posen l'èmfasi que fora dels representants institucionals, “ningú hi representa la visió del creixement territorial sostenible”.
És per aquests motius que Ribot i els representants de les entitats van reclamar tenir-hi veu i canvis “en els criteris tècnics que s'apliquen per aprovar els planejaments”. D'altra banda, vistes les sentències, insten la Generalitat a “depurar responsabilitats” i “anul·lar planejaments, en el cas que hagin estat executats”.
Entre les reivindicacions dels ecologistes, resumides per Ribot, hi ha que la comissió “accepti els errors i els esmeni”, en comptes de presentar recursos de cassació al Suprem –com passarà en el cas del POUM palafrugellenc i ja ha passat en el de Vacamorta– o intentar legalitzar edificacions ja construïdes. El comunicat conjunt de les entitats considera aquestes pràctiques un “menyspreu a les sentències”, i subratllaven l'exemple de l'anul·lació de la zona industrial de Roses: davant l'última sentència desfavorable del Suprem, la CUG va al·legar “la impossibilitat d'execució” del mandat judicial.
LA FRASE
S'haurien d'acceptar errors i esmenar-los, i no insistir al Suprem que 8.000 habitatges més són bons
Eduard de Ribot
ADVOCAT
LA XIFRA
5
arguments
principals ha esgrimit el TSJC com a incompliments per anul·lar el POUM de Palafrugell.
Les claus
Unanimitat al ple, però no pas al carrer
E.A. | |
| Costa, demanant la retirada del POUM en un ple a l'octubre de 2005 Foto: E.A. |
La tramitació del POUM de Palafrugell va seguir un procés llarg, amb 600 al·legacions presentades durant l'exposició pública, però que –com recordava ahir el representant d'Arítjol-Salvem el Crit, Raimon Costa– es va aprovar amb la unanimitat de tots els grups del ple municipal. Entre les crítiques al document, la més estesa va ser la gran expansió urbana prevista per al municipi en una dècada, que podia passar dels 22.365 habitants del 2006 a un horitzó de 35.800 el 2016. És a dir, créixer un 60% en una dècada. Allò que provocava dubtes en les converses de carrer, en canvi, es veia com una oportunitat des de l'Ajuntament. Impostos d'obres, llicències, nous veïns (i contribuents)... Una lògica econòmica forçada pel deficient model de finançament local, plasmada en els convenis urbanístics amb promotors privats que pagaven per requalificar terrenys a Llafranc –80.000 euros per fer un hotel a la Farena–, Calella –al carrer Sard– o aixecar 345 habitatges al Casal-Bruguerol Est. Totes tres operacions han estat anul·lades explícitament per la sentència del TSJC.
| Tweet |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada