"residuos titánicos"

El passat divendres 5 de febrer vaig trobar-me amb un vell capítol de la gran sèrie "els Simpsons" que no recordaba. Es titula "Residuos titánicos", i em va semblar una parodia molt bona de com es gestionen els residus actualment.

Us convido a que veieu aquest capítol, a veure si ens fa reflexionar a tots una miqueta perque el nostre territori no s'acabi convertint en Springfield...

Muuuuuunt de Felicitats!

Em trec el barret amb els creadors d'aquesta idea: han posat diferents màquines expenedores de llet fresca a tota Catalunya. Tu vas amb el teu envàs i l'omples directament de la màquina amb la garantia que és llet fresca del municipi on estàs.

I encara hi ha més!

En aquesta pàgina: http://www.lletfresca.com/ pots consultar quina és la màquina que et queda més aprop i quins són els distribuidors als diferents municipis.

Està clar que en temps de crisi econòmica i ambiental del que no hi pot haver crisi és de bones idees, al contrari!Ens hem d'organitzar i pensar coses que es poden fer per estalviar intermediaris i residus innecesaris i pagar un preu just directament a productors!Un camí que hi havia fins ara per aconseguir-ho són les diferents cooperatives de productors i consumindors, però em sembla molt ingeniosa i revolucionaria aquesta nova forma de servir aquest aliment tan bàsic.

Comprar, llençar, Comprar

Hauria de ser OBLIGATORI que tothom veiés aquest reportatge emés fa uns dies a tv3 i ahir a la 2 sobre "l'obsolescència programada", el consum i la sostenibilitat. Molt interessant i divulgatiu, val la pena reflexionar-hi

Comprar, llençar, comprar from Jordi el Boig on Vimeo.

Més Mobilitat...

Enllaçant-ho amb les Propostes del Pla de Mobilitat de l'entrada anterior, no podeu deixar de veure:

Bloc actualitzat a diari sobre el sorprenent i admirable ús de la bicicleta a Diamarca: www.copenhagencyclechic.com 

I aquest video promocional de Murcia on han iniciat un sistema per fomentar l'ús de la bicicleta




Si voleu saber-ne més sobre el seu sistema aneu a: www.laverdad.es/murcia/multimedia/fotos/region-murcia/63331-murcia-inaugura-sistema-publico-alquiler-bicicletas-0.html

Pla de Mobilitat

Aquest mes de desembre la Coordinadora Salvem el Crit-Aritjol hem presentat una sèrie de propostes de millora per la redacció del Pla de Mobilitat de Palafrugell que s'està redactant durant aquests dies.

Les mesures es van entrar per instància al Registre de l'Ajuntament el passat dia 14 de desembre i té l'ànim de ser una eina a valorar i tenir en compte per l'empresa responsable d'executar el Pla, als quals oferim tota la nostra disposició per exposar els nostres suggeriments.

Aquí us deixo el resum de les propostes, si algú hi està interessat en llegir el document sencer (consta de 7 pàgines) només cal que m'ho digueu per correu electrònic i us ho enviaré amb molt de gust.

Creiem que aquest Pla és una oportunitat per millorar els desplaçaments a dins del poble de vianants, bicicletes i automòbils però també volem millorar una xarxa de transport públic del tot obsoleta i insuficient i connectar millor el poble tant amb els nuclis propers (Begur, Palamós...) com amb les capitals principals de província més properes (Barcelona i Girona) de forma sostenible i eficient.

Les nostres propostes de millora es resumeixen en:

-centre de poble peatonal.

-en els carrers més estrets, preferència de bicicletes i vianants i límit de 20 km/h per cotxes i motos. Voreres a un mateix nivell de la calçada.

-Millora de les voreres del poble facilitar que cadires de rodes i cotxes de nens petits puguin pujar i baixar.

-xarxa de carrils bici ben amples i diferenciats en tot el poble que arribin fins al centre –Pl.Nova- i es comuniquin amb vies verdes en bon estat de manteniment que arribin als nuclis de les rodalies.

-Connexió clara i àgil entre nuclis del Municipi amb els carrils bici: Platges entre si i amb el centre, Llofriu i Esclanyà amb Palafrugell.

-Fomentar l’ús de la bicicleta amb aparcaments de bicis, facilitats per comprar bicis elèctriques i més botigues per llogar-les a bon preu.

-Fer un estudi de la viabilitat dels vehicles elèctrics.

-Creació de Pàrkings municipals gratuïts a les entrades del poble per descongestionar-ne el centre.

-Creació d’una flota de microbusos que facin circuits tancats per dins del poble.

-Augmentar la freqüència de busos que vagin a diferents punts del municipi i fer les parades cobertes amb materials reciclats

-Creació d’un bicing intermunicipal per facilitar i fomentar l’ús de la bicicleta per arribar a nuclis propers còmodament.

-Creació d’una Comissió d’estudi i debat, amb la màxima participació ciutadana, sobre la possibilitat d’establir un tramvia o tren lleuger com alternativa de transport al Baix Empordà.

-Recuperar l’antic traçat del “Tren Petit Palamós-Girona” com a ruta per a vianants i ciclistes.

-Potenciar la Xarxa de Carril Bici del Baix Empordà.

-Crear un web tipus "cotxe compartit.com" on la gent pugui quedar per fer un mateix trajecte amb un sol vehicle compartint despeses.

- Exigir a la Generalitat, la liberalització real del servei de transport públic per carretera que actualment es troba monopolitzat per la empresa privada Sarfa, per tal d’aconseguir millors serveis, majors freqüències de pas, millors i major trajectes, millor qualitat, millor preu.

-Mentre no s’aconsegueix la liberalització del transport públic, s’ha d’acordar amb l’empresa privada, que té la concessió administrativa del transport públic per carretera, un programa per augmentar el servei, per racionalitzar i millorar els preus en la línia abans esmentada, per establir la sincronització horària amb el tren de Flaçà i la millora de la seva estructura i els seus trajectes.

-Facilitar el transport de bicicletes en els busos a mesura que es vagi renovant la flota.

-Promoure els Plans de Mobilitat a Fàbriques i Empreses que tinguin un nombre elevat de treballadors, fomentat que els coordinin per compartir cotxe per anar a la feina o habilitant un bus que faci diferents parades per recollir als treballadors que comencen a treballar a la mateixa hora.

-Promoure un negoci de car sharing que faci que un sol vehicle pugui ser utilitzat per molta gent diferent en un mateix dia.

Nova definició per invasores?

El passat dilluns 15 de novembre hi havia un reportatge molt interessant a la plana 30 del diari "EL PAIS" titolat A la caza de (casi todas) las especies invasoras.

Llegint les primeres línees de l'article es resolia el misteri d'aquest títol: el Ministeri de Medi Ambient està elaborant un borrador per eliminar les espècies invasores NOMÉS en els casos que no tinguin interés cinergètic o pesquer.

Bravo senyors, això sí que són criteris cinetífics i el demés tonteries.

D'aquesta manera, hi ha 7 espècies de peix i una de mamífer que són invasores però que seran una excepció del catàleg perque es cacen i es pesquen a la Península (per exemple a Tarragona hi ha turistes britànics que venen només per pescar el Silur, una espècie invasora). Clar, què passa? que automàticament si són d'interès cinergètic o pesquer deixen de fer mal? si no els hi podem treure calers tan se val però si hi ha negoci fem la vista grossa i permetem que s'ho carreguin tot?

Jo dic que s'ha fet un pas endavant en l'erradicació d'espècies invasores però que encara falta molt per caminar, doncs no es poden fer lleis que siguin un contrasentit. Aquesta proposta inclou fer un llista d'exòtiques invasores que cal erradicar que consta de  88 epècies de plantes, 10 de crustacis, 10 d'artròpodes, 16 d'altres invertebrats, 7 de rèptils, 9 de mamífers, 26 de peixos, 2 d'amfibis i 8 d'aus. Malgrat això, hi ha espècies que ni tan sols menciona (com l'Eucaliptus que no es propia d'aquí però que te interessos per l'indústria paperera) o d'altres que reconeix que són invasores però els hi dòna aquesta "excepcionalitat" pel fet de ser objecte de caça o pesca.

La proliferació de les espècies invasores en els darrers anys es deu a diversos factors com l'abandonament de mascotes exòtiques (tortuga mossegadora Chelidra serpentina), que s'hagin escapat (visó americà Neovion vison), el seu transport accidental en ancles d'embarcacions (Caulerpa racemosa), etc. Sigui com sigui l'origen és molt important controlar-les doncs aquestes espècies s'expandeixen ràpidament al no tenir cap depradador i en la majoria de casos ho arrassa tot o colonitza llocs on habitualment vivien les espècies autòctones. En curt termini això comporta una desaparició i extinció de les espècies locals, per tant una pèrdua de la biodiversitat i un empobriment del medi.

Això en el territori on vivim és especialmentment greu doncs el clima mediterrani té unes espècies molt exlussives de creixement lent que poden desaparèixer per sempre del planeta.

Caldria a més que aquests senyors sapiguessin que si gestionessin bé la riquessa natural del nostre país també es podrien obtenir ingressos, però d'una forma molt més respectuosa amb el medi.

No sabia que el tracte que se'ls hi dòna a les espècies és el mateix que se'ls hi dòna a les persones: si venen de fora d'España a gastar diners (malgrat puguin empitjorar les condicions de vida de la gent autòctona) són "turistes", però si venen de fora d'Espanya a treballar-hi són "immigrants".

Enveja franca

Aquests darrers dies hem pogut ser espectadors de la lluita dels nostres veïns francesos per les reformes de Sarkozy.

Les comparacions són odioses, però quina enveja.

Sento enveja de què un país sencer hagi sortit al carrer per protestar contra les mesures que es volen prendre per resoldre una crisis que han generat els rics a base d'explotar encara més als pobres.

Sento enveja de què un poble sencer hagi dit NO ben alt, i per fer-ho hagi secundat massivament una vaga general que ha paralitzat tots els racons de França.

Sento enveja de què tots els treballadors hagin parat de treballar com a mesura de protesta i hagin fet accions per fer mal als polítics i per tenir ressò a tots els mitjans de comunicació.

Sento enveja de què aquests treballadors estiguin excercint el seu dret a la vaga malgrat deixin de cobrar el sou corresponent perque saben que tenen la raó i compten amb la solidaritat de una societat que es preocupen de recolzar-los i fer-los-hi arribar menjar i diners.

Sento enveja de què tots els estudiants hagin sortit al carrer per NO VIURE PITJOR QUE LA GENERACIÓ DELS SEUS PARES.

Sento enveja, finalment, de què tot això s'estigui fent contra unes mesures que no són tan penoses com les espanyoles (protesten per no jubilar-se als 62 anys i nosaltres ens estem jubilant als 65!).

En definitiva, veient un país i l'altre fan ganes d'anar a França a manifestar-se per recolzar un poble que sí sap lluitar i fer valer els seus drets laborals, i que no viu encara amb l'herència d'una dictadura que sembla encara pessi molt en el nostre país a l'hora d'empendre determinades mobilitzacions.