divendres, 22 d’octubre del 2010

PEIN Muntanyes de Begur

El passat 16 de juliol el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya va posar a informació pública el Pla Especial de protecció del medi natural i del paisatge de Muntanyes de Begur.

Aquest Pla engloba la protecció de 1346 ha repartides entre els municipis de Palafrugell, Begur, Pals i Regencós. No obstant, amb bastantes excepcions i contradiccions que són significatives.

El passat mes de setembre les associacions Salvem el Crit i Arítjol vam presentar al·legacions a aquest Pla Especial (d'ara en endavant PEIN) centrant-nos principalment en cinc aspectes:

1er. El PEIN ha de donar resposta a la GESTIÓ INTEGRAL DEL TERRITORI, tan necessari en aquest espai d'interés natural ja de per si molt fragmentat i alterat per la acció humana.
En aquest marc reclamem que s'incloguin les badies de Sa Riera, Fornells, Aiguablava, Tamariu, Llafranc, Calella i el Golfet dins l'àmbit de gestió del Pla formant part d'una zona de transició marítima i per donar solució als molts impactes ambientals que hi tenen lloc.
Les majors pertorbacions de l'àmbit marí de l'espai natural Muntanyes de Begur tenen origen justament en aquestes badies, hiperfreqüentades a l'estiu. No és lògic que el Pla Especial miri cap a una altra banda i no afronti les possibles solucions a aquestes alteracions.

Conseqüentment, demanem que la gestió integral de l'Espai d'Interès Natural (EIN) Muntanyes de Begur, l'EIN Castell-CapRoig, la Reserva Pesquera de les Illes Formigues i les badies més artificialitzades es porti a terme de forma conjunta ja que el territori està interconnectat i no es pot aillar un espai de l'altre; també que s'hi dediquin recursos i esforços de coordinació administrativa.

2on. El PEIN dóna resposta als requeriments de protecció de les praderies de Posidonia Oceànica (PO). La Unió Europea estableix que els herbassars de PO són hàbitats d'interès comunitari i les administracions han de vetllar pel seu manteniment en un estat de conservació favorable a aquests hàbitats. Per aquesta raó, l'EIN Muntanyes de Begur és designat per la normativa comunitaria com a lloc d'interès comunitari per la presència important de les praderies de PO. Aquestes praderies tenen caràcter prioritari segons la directiva 92/43/CEE de 21 de maig, relativa a la conservació d'hàbitats naturals i de la fauna i de la flora silvestre.

Per aquest motiu, el PEIN ha d'incloure en el seu àmbit de protecció les badies de Sa Riera, Fornells, Aiguablava, Tamariu, Llafranc, Calella i el Golfet ja que s'hi troben praderies de PO com destaca el propi Pla. En concret, s'hi especifica:  "Aiguablava: Alguer de Posidonia, afectat pel fondament d'embarcacions i el manteniment de l'emissari que hi ha a la zona; Tamariu: Alguer de Posidònia afectat per l'ancoratge; Llafranc: Alguer de Posidònia i tenim constància de que a Calella també s'hi troba un Alguer important".
Pel que fa a l'ancoratge de les barques (una de les principals agressions de les Praderies), proposem que s'han d'utilitzar sistemes d'ancoratge ecològics adaptats a cada tipus de fons, evitant les instal·lacions que malmeten i destrueixen la Posidònia Oceànica.

3er.Demanem que el PEIN doni resposta als Emissaris Submarins. Cal prohibir qualsevol tipus d'activitat o actuació que impliqui l'evacuació directe de les aigües residuals al medi marí sense tractament previ, que asseguri la no nocivitat de l'aigua evacuada.
Actualment hi ha vuit emissaris d'aigües residuals que aboquen directament al mar, principalment degut als usos residencials, concretament a Sa Riera, Aiguafreda, Sa Tuna, Fornells (2), Aiguablava, Tamariu i Llafranc.
Aquests emissaris s'han d'eliminar buscant alternatives al tractament de les aigües.

4rt. Actualment els usos de jardineria han introduït una sèrie d'espècies no autòctones que a més són invasores, és a dir, desplacen les espècies autòctones colonitzant els espais de forma perturbadora i homogenitzadora.
Considerem importantíssim prohibir la plantació i propagació de tota una llista de plantes al·lòctones invasores (més de 25 espècies).

5ena. Reclamem la prohibició de la pesca submarina i els concursos de pesca en tot l'àmbit de l'EIN Muntanyes de Begur.


Si vol consultar el document complet sobre el Pla Especial el trobareu en format pdf en aquest link



Entrevista a Margarida Casadevall (Professora Zoologia UdG) from Salvem el Crit - Aritjol on Vimeo.


Per veure més videos relacionats amb el tema feu click aquí

dimarts, 19 d’octubre del 2010

correbous punt sí toros punt no

Si bé fa uns mesos ens alegràvem de la decisió del Parlament de prohibir els braus a Catalunya, sorpren veure que, segons el tipus de festa que sigui -és a dir, segons lo mediàtica que sigui la mort de l'animal- es pot prohibir o estem parlant de cultura i tradició....és possible tanta hipocresia? Sento vergonya al·liena en veure l'espectacle que estan oferint els polítics catalans aquests dies sobre aquest tema, molt innovadors i valents a l'hora de prohibir "las corridas de toros" a les places de Catalunya perque els hi anava molt bé de cara a la galeria però totalment venuts per no prohibir la resta de festes que també consisteixen en fer una celebració i un espectacle de la tortura d'aquests animals...Fins quan?

Per veure un power point explicatiu podeu veure aquest link de la Fundació Fauna

Prenem exemple de Formentera

Aquest mes d'octubre he tingut l'oportunitat de visitar una bona amiga a Formentera. Feia tres anys que no trepitjava l'illa i em va sorprendre molt positivament la bona gestió ambiental que està portant a terme el Govern de l'illa ("Gent per Formentera").
La primera de les meravelles és el tipus de turisme. No hi ha megaurbanitzacions, grans hotels ni cap càmping (tan diferent de la costa Brava); hi ha lloguer d'habitacions o d'apartaments però en cap cas enfocat a un turisme massiu, fet que es tradueix en poc impacte paisatgísitc del litoral: quan es passeja per qualsevol de les cales i platges no fa mal a la vista de veure grans construccions sinó que veus la linia de costa, les dunes i com a molt alguna petita casa. El baix volum de gent també comporta unes aigües netes i de qualitat en tots els racons de l'illa, i una sensació de tranquilitat allà on s'estigui.
La segona gesta és la bona conservació de les dunes a les platges, protegides per tancats i en tot moment amb cartells informatius explicant la importància de la conservació d'aqeusts espais i explicant el procés de formació.
Un exemple pràctic síntesis dels dos casos esmentats és el de la platja coneguda com "Ses illetes": per evitar la massificació entrar amb vehicle té un preu de 4euros i es posen a disposició autocars gratuits per tal d'evitar l'accés amb cotxe o moto a aquest espai.
Per continuar, el cas de punts de recàrrega de vehicles elèctrics, repartits per tota l'illa amb l'ànim de fomentar l'us d'energies alternatives als combustibles fòssils. En aquest sentit, també hi ha un bon nombre de plaques solars en diferents punts de l'illa.




Per acabar, l'últim dels exemples que vaig poder veure consisteix en l'ús de materials reciclats per construir les parades de bus. Estaven fetes amb rocs de construcció.















En definitiva, voler és poder, i Formentera un exemple de tot el que es pot aconeguir fent els projectes amb voluntat de conservar, ser sostenibles i respectar el lloc on es viu i, per tant, la terra que s'estima; prenem nota de que el turisme no ha d'estar renyit amb conservar el territori, possiblement tot el contrari.

dimarts, 7 de setembre del 2010

3 pel·lícules per reconciliar-se amb la Terra

Per tots aquells que vulgueu deixar-vos seduir pel nostre planeta:

Océanos, de Jacques Perrin i Jacques Cluzaud

Tierra (Love earth), de Alastair Fothergill i Mark Linfield

El oso (The Bear), de Jean-Jacques Annaud


La piscina de la vergonya

Aquestes són les imatges una vegada més de l'explotació pel l'activitat turística de un dels paratges més bonics de la Costa Brava. Aquesta marca (la marca que no es cansen de repetir els polítics "Costa Brava") que ells venen com una paratge natural, salvatge i net degut als constants impactes que està fent la massificació turística dels mesos d'estiu està perdent tot el seu encant, s'està malmetent i la gent que hi viu durant tot l'any i des de tota la vida veu com cada vegada queda menys del que un dia va ser.

Aquí hi ha imatges d'un dels exemples: una piscina situada entre Platja Fonda i Fornells en el terme municipal de Begur. Aquesta piscina (on l'any passat s'hi va rodar un anunci de desodorants d'una coneguda marca) queda entre el mar i el camí de ronda, per tant és sòl públic, però el Complex d'apartaments que hi ha al davant ("Es cau") prohibeix totalment l'entrada i no contents amb això ho tenen tot envoltat de tanques i de cartells prohibitius. Impacte herència de l'època franquista però que la democràcia ha heretat sense fer gaires escarafalls ni acturar per treure aquestes concessions.

És aquest el model turísitc que volem?quantitat per sobre de qualitat?tenen més privilegis els estiuejants que els habitants?que algú m'ho expliqui...

























divendres, 6 d’agost del 2010

Catalunya per fi antitaurina

FELICITATS!!!!!

Després de molts anys intentant-ho...de les manifestacions...d'argumentar-ho de mil formes diferents amb qui fes falta...de signar a favor de la prohibició...

CATALUNYA PER FI ÉS ANTITAURINA!!!!MOLTES FELICITATS PER AQUEST PAS ENDAVANT!!!!!

Només afegir quatre cites per acabar-ho de resumir:

"El amor por los animales eleva el nivel cultural del pueblo" 
F.Salvochea                                              


"No me importa saber si un animal puede razonar. Solo sé que es capaz de sufrir y por ello lo considero mi prójimo"
Albert Schweitzer                                                                                                   



"Podemos juzgar el corazón de un hombre según trata a los animales"
Immanuel Kant                       

"La grandeza de una nación y su progreso moral puede ser juzgado por la forma en que sus animales son tratados"
    Mahatma Gandhi                                                                                                             

dimecres, 28 de juliol del 2010

Idees i propostes per un món més just i sostenible...que les reculli qui vulgui!!!

Davant dels temps que corren (crisi econòmica, injusticies de tot tipus, "atemptats" contra el medi ambient...), hi ha una sèrie d'idees que mica en mica se'ns van acudint a tots i que d'alguna manera haurien de contribuir a viure en món més just, sostenible...i de retruc estalviar diners! algú s'hi afegeix? jo n'he pensat algunes, les deixo aquí per què li puguin ser d'utlitat a algú. M'encantaria conèixer les vostres!les compartim?

Idea 1: Transport

Evidentment, abans que res cal recordar que és important anar amb bicicleta sempre que es pugui. Net, sa i gratuit, no hi pot haver res de més recomenable. 
No obstant això, no sempre és possible fer aquest tipus de deplaçaments, no només per les distàncies o el pendent del relleu sino perque de vegades (com és el cas de mooolts llocs de l'Empordà) no hi ha carrils bicis ni vies verdes habilitades, amb la qual cosa anar amb bicicleta es converteix en un es port perillós. En cas d'agafar cotxe, reollim als autoestopistes!!!recuperem la tradició! pensem que no tothom té vehicle propi i que de vegades (en la majoria de casos si més no per aquí) la gent es veu obligada a fer autostop per la mala comunicació dels pobles en transport públic. 
La darrera opció, i aquí és on rau la novetat, és que caldria fomentar l'ús del vehicle compartit a l'Empordà. És més, encoratjo a tothom que ho faci. No es pot tolerar que en ple segle XXI, i amb els impostos que paguem, els habitants dels pobles de l'empordà estiguem totalment desproveits alhora de desplaçar-nos. Hem hagut de veure com destrossaven el territori durant molt de temps però en canvi les inversions en millores de transport són nul·les en aquesta comarca: els horaris de la renfe segueixen sent els mateixos des de fa 50 anys, i l'empresa Sarfa, que gaudeix del monopoli del servei d'aurocars a les comarques gironines, té unes tarifes ABUSIVES (anar  tornar de Barcelona 30 euros!) que molta gent no pot ni pagar, a part de que triga moltíssim en arribar a la destinació i que té una freqüència PÈSSIMA d'horaris...a tot això cal afegir els retards i anul·lacions de serveis que fan sense cap tipus d'explicació en qualsevol moment. En resum, s'està deixant sense cobrir unes necesitats bàsiques de la gent empordanessa que fa que quedin desemparats quan volen moures de casa.
El que jo proposo és intentar coordinar a la gent perque es posin d'acord alhora d'agafar un vehicle i hi puguin haver propostes tipus: demà a les 17h vaig a Flaçà, algú hi ha d'anar? amb això aconseguim: 1er. Millorar el desplaçament de la gent entre localitats prescindint dels serveis de la estafadora Sarfa; 2n: compartir les despesses de benzina que la persona que porta el vehicle igualment hauria d'assumir.

Idea 2: Horts domèstics

Utilitzant el lema dels pagesos agroecològics de l'Empordà: "Ecològic i Local, és ideal" intentem consumir productes de temporada...de collita pròpia!! tothom que tingui terrat/terrassa/balcó/jardí podria plantar-se algunes hortalisses per consum propi, que significaria menjar més sà (no es pot comparar amb el gust de les verdures de supermercat), estalviar diners en menjar i aconseguir disminuir el  nombre de camions que transporten aliments de vegades des de llocs ben llunyans (perque consumir pomes sudamericanes quan Girona n'és un gran productor? perque consumir patates de l'altre extrem d'Espanya quan les podem cultivar nosaltres mateixos a casa nostra?)

En aquest sentit, també cal destacar la possibilitat de tenir un compostador a aquella gent que disposi de jardí a casa seva. Un compostador serveix per gesitonar un mateix la pròpia matèria orgànica (evitant així que el camió d'escombraries s'ompli tan aviat i donant menys feina a la planta de compostatge) amb el resultat final d'un compost (adobs) de molta qualitat que podem reaprofitar pel nostre jardi, hort o plantes. En alguns municipis, a més, l'ajuntament possa a disposició compostadors i ofereix descomptes en la taxa d'escombraries.

Idea 3: Reaprofitar i Reduir

Aquesta idea té relació amb les 3 R de l'Ecologisme, que per ordre haurien de ser: reaprofitar, reduir i reciclar les deixalles, ja que no hi ha millor deixalla que aquella que no es fa!

Què s'hi pot fer al respecte? Us explico que fem per exemple nosaltres a casa:
- Utilitzem tovallons de tela per no gasta paper de cuina o tovallons de paper (menys deixalles i menys diners gastats en compres a finals de mes).
- Utilitzem la Ecobola a la rentadora: és una bola que es posa a la rentadora amb la roba bruta i que fa que no calgui posar-hi detergent (ídem que en el cas anterior però amb l'afegit que es contamina menys l'aigua)
-Aprofitem els pots i ampolles buides de vidre per tornar-los a fer servir per guardar-hi sucs, caldos, gaspatxo, frutis secs, pasta, arròs...o fer-ho servir de gerro decoratiu o per les flors.
- Els fulls de paper que ja no valen els guardem per utilitzar-los de fulls bruts.
-Utilitzem bombetes de baix consum que gasten mooolt menys i duren mooooolt més.
-Recollim l'aigua de pluja i l'aprofitem per regar les plantes. També recollim l'aigua que surt de la dutxa mentre esperem que surti aigua calenta i després l'utilitzem per "tirar de la cadena del WC".
-Utilitzem carro, cabàs i bosses de tela enlloc de mil bosses de plàstic.
-Comprem garrafes d'aigua enlloc d'ampolles (millor una garrafa de 5L que 5 ampolles de 1L), estalviant així també diners i residus.
-Intentem allargar la vida dels objectes i la roba: reparem-los i cosim-los per allargar-ne l'ús abans de comprar-ne de nous i fomentem-ne l'intercanvi a través dels mercats d'intercanvi (per exemple a la Plaça Virreina de Gràcia se'n fa un cada canvi d'estació) i botigues de segona mà.


Idea 4: Consum just i intel·ligent


Promoure la cració de cooperatives de productors i de consumidors per evitar els intermediaris i recolzar d'aquesta manera als pagesos i ramaders de la zona

 
 
Copyright© Laura Guerrero Folch