Aquí va la meva: enlloc d'utilitzar suavitzant per la rentadora, poso una pela de taronja dins un saquet de roba i així no em cal utilitzar suavitzant per donar olor. I la vostra?
dilluns, 7 de març del 2011
Link interessant
Aquí us deixo el link dels Lluisos de Gràcia que em va enviar una bona amiga fa poc temps; es tracta d'un espai on la gent pot deixar les mesures que fa a casa per estalviar energia, generar menys residus, etc; en definitiva, com cuida cadascú del medi ambient posant el seu granet de sorra. Tan debò hi haguessin més granets de sorra en mooltes més webs d'aquest tipus: link
Aquí va la meva: enlloc d'utilitzar suavitzant per la rentadora, poso una pela de taronja dins un saquet de roba i així no em cal utilitzar suavitzant per donar olor. I la vostra?
Aquí va la meva: enlloc d'utilitzar suavitzant per la rentadora, poso una pela de taronja dins un saquet de roba i així no em cal utilitzar suavitzant per donar olor. I la vostra?
dijous, 17 de febrer del 2011
Vespes invasores
Aquí us faig arribar aquesta interessant noticia publicada avui per Jesús Sancho a la Vanguardia, per molta gent passarà desapercebuda, però compte per la seva vital importància.
Us afegeixo un parell d'enllaços i una frase d'Einstein perque entengeu el que vull dir.
Albert Einstein dijo una vez: "Si la abeja desaparece de la superficie del planeta entonces el hombre sólo tendrá cuatro años de vida. No más abejas, no más polinización, no más plantas, ni más animales, no más hombre ".
El asesino invisible de las abejas
Los apicultores catalanes esperan que sea cuestión de tiempo que se encuentren con la avispa asiática (Vespa velutina). Este insecto, que mide alrededor de 3 centímetros, el triple de una abeja, y la reina puede alcanzar los 5 centímetros, representa una amenaza para las abejas autóctonas ya que las devora y destruye las colmenas. “Tenemos claro que nos entrará. No pinta bien la cosa y las consecuencias pueden ser desastrosas. Esta avispa te destroza las cajas y te deja sin ninguna abeja”, explica Jordi Planellas, presidente de la asociación de apicultores de Girona.
Ante la llegada de la primavera, cuando la avispa incremente su actividad, los apicultores de Girona ya están preparados y algunos instalarán trampas para capturarla. “Con una botella hacemos un embudo y ponemos levadura de cerveza o algo dulce y la avispa asiática entra, no puede salir y queda ahogada”. En cambio, otros apicultores no saben cómo actuar en el caso de detectarla. “Estamos en alerta pero no tenemos mucha idea de lo que podemos hacer si nos entra”, señalan desde la Asociación de Apicultores de Barcelona.
La avispa asiática llegó a finales de 2004 a Francia al parecer a través de un contenedor de madera importado de China por el puerto de Burdeos. Su presencia en el norte de España ya se ha confirmado y sigue propagándose con grandes nidos que pueden estar formados por colonias de hasta 1.500 individuos. “Prácticamente se está extendiendo como una mancha de aceite por el suroeste de Francia y se ha introducido en España a través de los Pirineos. Se ha descubierto en zonas del País Vasco y de la cornisa Cantábrica. No tenemos constancia fiable de que esté en Catalunya pero intuimos que pueda estar”, afirma Ángel Sanz, director del Centro Agrario de Marchamalo de Castilla-La Mancha, un referente en la investigación apícola. Por su parte, fuentes de Medi Ambient de la Generaltiat aseguran que no tienen “constancia” de que haya llegado la avispa asiática a Catalunya pero matizan que “tampoco quiere decir que no haya podido llegar”.
Adaptación al clima mediterráneo
Los expertos aseguran que el insecto es capaz de sobrevivir bajo climas comparables al del Sur de Europa. “Estos insectos se están expandiendo y se adaptan a los climas que tenemos aquí. En Catalunya no sólo hay clima mediterráneo, también hay centroeuropeo y de alta montaña. Tenemos una diversidad de climas que si no es por uno o por otro acabará estableciéndose”, explica Jaume Cambra, apicultor y profesor del Departamento de Biología Vegetal de la Universidad de Barcelona.
Ante su inminente llegada los expertos destacan la necesidad de crear estudios de su impacto, según apunta Cambra: “Cuando llegue hay que estudiarlo y realizar un seguimiento de esta avispa y qué consecuencias tiene sobre la producción de la miel y la supervivencia de las colonias de abejas”. Por su parte, la administración catalana “hasta que no se detecte” la avispa asiática no tiene previsto poner en marcha protocolos de actuación.
Medidas de control
La avispa asiática descubierta, que vive en el Norte de la India, China y en las montañas de Indonesia, además de abejas come orugas, mariposas, moscas y otros insectos. En un nota redactada por la Subdirección General de Sanidad Animal del Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación se recomienda algunas medidas de control para hacer frente al insecto invasor. Una de ellas es reducir la piquera de las colmenas con reductores. También se aconseja la captura con trampas durante todo el año o la destrucción de los nidos con el fin de limitar la propagación de la especie. Aunque se matiza que “es totalmente desaconsejable e incluso ecológicamente catastrófico lanzarse en una campaña de destrucción de todos los nidos”.
El centro apícola de Marchamalo también ha detectado que las avispas asiáticas “afectan a las colmenas que están debilitadas. Una colmena fuerte tiene más mecanismos de defensa y es más difícil que pueda ser atacada”. Y es que otra medida para hacer frente a la Vespa velutina pasa porque las propias abejas creen sus propios mecanismos de defensa. Por ejemplo, en Francia se ha observado agrupaciones de hasta un centenar de abejas delante de las colmenas ante ataques de la avispa asiática. Cuando el depredador amenaza con atacar, varias abejas le rodean causando entonces el alejamiento momentáneo de la avispa.La Fundación Amigos de las Abejas señala no confundir la Vespa Velutina con la Vespa Crabro, "una especie autóctona con la que llevamos conviviendo desde siempre, además en algunos países más avanzados en protección como Alemania y Austria es una especie protegida". Para su correcta identificación la Fundación Amigos de las Abejas ha elaborado un artículo.
Impacto humano
Us afegeixo un parell d'enllaços i una frase d'Einstein perque entengeu el que vull dir.
Albert Einstein dijo una vez: "Si la abeja desaparece de la superficie del planeta entonces el hombre sólo tendrá cuatro años de vida. No más abejas, no más polinización, no más plantas, ni más animales, no más hombre ".
El asesino invisible de las abejas
La muerte de las abejas sin una causa aparente
Documental "El silencio de las abejas"La avispa 'asesina' asiática pone en alerta a los apicultores catalanes
Preparan trampas para hacer frente al insecto que devora abejas y destruye colmenas
Los apicultores catalanes esperan que sea cuestión de tiempo que se encuentren con la avispa asiática (Vespa velutina). Este insecto, que mide alrededor de 3 centímetros, el triple de una abeja, y la reina puede alcanzar los 5 centímetros, representa una amenaza para las abejas autóctonas ya que las devora y destruye las colmenas. “Tenemos claro que nos entrará. No pinta bien la cosa y las consecuencias pueden ser desastrosas. Esta avispa te destroza las cajas y te deja sin ninguna abeja”, explica Jordi Planellas, presidente de la asociación de apicultores de Girona.
Ante la llegada de la primavera, cuando la avispa incremente su actividad, los apicultores de Girona ya están preparados y algunos instalarán trampas para capturarla. “Con una botella hacemos un embudo y ponemos levadura de cerveza o algo dulce y la avispa asiática entra, no puede salir y queda ahogada”. En cambio, otros apicultores no saben cómo actuar en el caso de detectarla. “Estamos en alerta pero no tenemos mucha idea de lo que podemos hacer si nos entra”, señalan desde la Asociación de Apicultores de Barcelona.
La avispa asiática llegó a finales de 2004 a Francia al parecer a través de un contenedor de madera importado de China por el puerto de Burdeos. Su presencia en el norte de España ya se ha confirmado y sigue propagándose con grandes nidos que pueden estar formados por colonias de hasta 1.500 individuos. “Prácticamente se está extendiendo como una mancha de aceite por el suroeste de Francia y se ha introducido en España a través de los Pirineos. Se ha descubierto en zonas del País Vasco y de la cornisa Cantábrica. No tenemos constancia fiable de que esté en Catalunya pero intuimos que pueda estar”, afirma Ángel Sanz, director del Centro Agrario de Marchamalo de Castilla-La Mancha, un referente en la investigación apícola. Por su parte, fuentes de Medi Ambient de la Generaltiat aseguran que no tienen “constancia” de que haya llegado la avispa asiática a Catalunya pero matizan que “tampoco quiere decir que no haya podido llegar”.
Adaptación al clima mediterráneo
Los expertos aseguran que el insecto es capaz de sobrevivir bajo climas comparables al del Sur de Europa. “Estos insectos se están expandiendo y se adaptan a los climas que tenemos aquí. En Catalunya no sólo hay clima mediterráneo, también hay centroeuropeo y de alta montaña. Tenemos una diversidad de climas que si no es por uno o por otro acabará estableciéndose”, explica Jaume Cambra, apicultor y profesor del Departamento de Biología Vegetal de la Universidad de Barcelona.
Ante su inminente llegada los expertos destacan la necesidad de crear estudios de su impacto, según apunta Cambra: “Cuando llegue hay que estudiarlo y realizar un seguimiento de esta avispa y qué consecuencias tiene sobre la producción de la miel y la supervivencia de las colonias de abejas”. Por su parte, la administración catalana “hasta que no se detecte” la avispa asiática no tiene previsto poner en marcha protocolos de actuación.
Medidas de control
La avispa asiática descubierta, que vive en el Norte de la India, China y en las montañas de Indonesia, además de abejas come orugas, mariposas, moscas y otros insectos. En un nota redactada por la Subdirección General de Sanidad Animal del Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación se recomienda algunas medidas de control para hacer frente al insecto invasor. Una de ellas es reducir la piquera de las colmenas con reductores. También se aconseja la captura con trampas durante todo el año o la destrucción de los nidos con el fin de limitar la propagación de la especie. Aunque se matiza que “es totalmente desaconsejable e incluso ecológicamente catastrófico lanzarse en una campaña de destrucción de todos los nidos”.
El centro apícola de Marchamalo también ha detectado que las avispas asiáticas “afectan a las colmenas que están debilitadas. Una colmena fuerte tiene más mecanismos de defensa y es más difícil que pueda ser atacada”. Y es que otra medida para hacer frente a la Vespa velutina pasa porque las propias abejas creen sus propios mecanismos de defensa. Por ejemplo, en Francia se ha observado agrupaciones de hasta un centenar de abejas delante de las colmenas ante ataques de la avispa asiática. Cuando el depredador amenaza con atacar, varias abejas le rodean causando entonces el alejamiento momentáneo de la avispa.
Impacto humanoEn lo que se refiere al impacto que pueda tener la avispa asiática en las personas todavía no está muy claro. Fuentes de la Subdirección General de Sanidad Animal del Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, por lo observado en Francia, aseguran que la Vespa velutina es “poco agresiva hacia el hombre. No muestra hasta ahora ninguna señal de agresividad particular, ni en vuelo, ni cerca de su nido, incluso en presencia de movimientos humanos importantes o de fuertes ruidos”.
Vergonya i pena
El nou govern de Convergència porta pocs mesos presidint la Generalitat però de moment les decepcions per les seves polítiques ambientals ja són notables.
Primer va començar amb bon peu suprimint el Departament de Medi Ambient "per reduir despesses innecessàries". És curiós el concepte de "despesses innecessàries" que té el sr. Mas, per mi és molt més innecessari l'alt sou que tenen tots els polítics i deixar-se milers d'euros a l'any en tonteries tipus: viatges en taxi, dietes o les flors que engalanen la Generalitat (pugen més de 6000 euros l'any, ho sabíeu?).
Però el que em va enrabiar d'allò més va ser suprimir la mesura del 80 km/h, una mesura que han eliminat amb uns criteris totalment populistes i segurament per despit de l'anterior tripartit.
S'han passat pel forro totes les evidències científiques de disminnució de contaminació ambiental de NO2 i PM10, disminució d'accidents, les dades del CREAL (Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental), i el sentit comú: està més que demostrat que anant a 100 o a 80 km/h en l'Àrea Metropolitana de Barcelona només hi ha una diferència de màxim 10 minuts de temps però no obstant anant a 80 km/h disminueixen el nombre de morts en accidents de cotxes i el nombre de morts prematures degudes a contaminació i problemes asmàtics.
El trànsit rodat és el responsable de més del 48% de la contaminació atmosfèrica.
Segons la UE, el límit tolerable de micrograms de PM10 o de NO2 per metre cúbic d'aire hauria de ser de 40; segons la OMS, de 20; aquests dies en què hi va haver un anticicló a Catalunya (=no circulació de l'aire) els valors estaven entorn de 70. És a dir, el triple del que accepta la Organització Mundial de la Salut.
...i culpaven l'anticicló!!! no sr. Mas (perdoni que no li digui excelentíssim però és que no crec que sigui el nom que mereix), el moment en què un cotxe emet el mínim de contaminació possible és anant a 80 amb una marxa llarga (quarta o cinquena segons el model de cotxe) a poques revolucions per minut.
Vaig estar treballant durant un any en una campanya de l'anterior Generalitat que es deia "Ambibús". En ella explicàvem les 73 mesures que la Generalitat estava portant a terme per disminuir la contaminació atmosfèrica, entre elles la de conduir a 80 km/h.
Moltes gràcies sr. Mas per fer que la feina de conscienciació ciutadana que vaig estar fent amb les meves companyes durant un any no serveixi ara per res.
Primer va començar amb bon peu suprimint el Departament de Medi Ambient "per reduir despesses innecessàries". És curiós el concepte de "despesses innecessàries" que té el sr. Mas, per mi és molt més innecessari l'alt sou que tenen tots els polítics i deixar-se milers d'euros a l'any en tonteries tipus: viatges en taxi, dietes o les flors que engalanen la Generalitat (pugen més de 6000 euros l'any, ho sabíeu?).
Però el que em va enrabiar d'allò més va ser suprimir la mesura del 80 km/h, una mesura que han eliminat amb uns criteris totalment populistes i segurament per despit de l'anterior tripartit.
S'han passat pel forro totes les evidències científiques de disminnució de contaminació ambiental de NO2 i PM10, disminució d'accidents, les dades del CREAL (Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental), i el sentit comú: està més que demostrat que anant a 100 o a 80 km/h en l'Àrea Metropolitana de Barcelona només hi ha una diferència de màxim 10 minuts de temps però no obstant anant a 80 km/h disminueixen el nombre de morts en accidents de cotxes i el nombre de morts prematures degudes a contaminació i problemes asmàtics.
El trànsit rodat és el responsable de més del 48% de la contaminació atmosfèrica.
Segons la UE, el límit tolerable de micrograms de PM10 o de NO2 per metre cúbic d'aire hauria de ser de 40; segons la OMS, de 20; aquests dies en què hi va haver un anticicló a Catalunya (=no circulació de l'aire) els valors estaven entorn de 70. És a dir, el triple del que accepta la Organització Mundial de la Salut.
...i culpaven l'anticicló!!! no sr. Mas (perdoni que no li digui excelentíssim però és que no crec que sigui el nom que mereix), el moment en què un cotxe emet el mínim de contaminació possible és anant a 80 amb una marxa llarga (quarta o cinquena segons el model de cotxe) a poques revolucions per minut.
Vaig estar treballant durant un any en una campanya de l'anterior Generalitat que es deia "Ambibús". En ella explicàvem les 73 mesures que la Generalitat estava portant a terme per disminuir la contaminació atmosfèrica, entre elles la de conduir a 80 km/h.
Moltes gràcies sr. Mas per fer que la feina de conscienciació ciutadana que vaig estar fent amb les meves companyes durant un any no serveixi ara per res.
Sempre vins tapats amb suro
Fa molta ràbia commprar una ampolla de vi bo i al arribar a casa descobrir que el tap és de plàstic. El suro conserva totes les propietats del vi i a més el comerç de taps de suro és una feina artesanal que dóna feina a molta gent que viu de les suredes des de fa segles. A l'hora, la indústria del suro fa que es conservin un dels paisatges més emblemàtics del nostre clima mediterrani: les suredes.
Aquí us deixo les paraules de l'empresa Terregada.net amb les quals hi estic totalment d'acord:
Hi ha molts motius per triar sempre vins tapats amb suro. Els més importants els trobareu explicats en un dossier que RETECORK està a punt de publicar,amb la col·laboració de la Fundación Biodiversidad.
També s'hi detallen un seguit d'idees, experiències i recursos que l'entitat posa a disposició de tothom qui se n'interessi, per tal de promoure l'ús del suro com a sistema de tapament de vins i escumosos. Terregada hi ha col·laborat en els textos i el treball de documentació.
La publicació serà, de moment en forma digital, disponible ben aviat al web de RETECORK, en català i en castellà.
Aquí us deixo les paraules de l'empresa Terregada.net amb les quals hi estic totalment d'acord:
Hi ha molts motius per triar sempre vins tapats amb suro. Els més importants els trobareu explicats en un dossier que RETECORK està a punt de publicar,amb la col·laboració de la Fundación Biodiversidad.
També s'hi detallen un seguit d'idees, experiències i recursos que l'entitat posa a disposició de tothom qui se n'interessi, per tal de promoure l'ús del suro com a sistema de tapament de vins i escumosos. Terregada hi ha col·laborat en els textos i el treball de documentació.
La publicació serà, de moment en forma digital, disponible ben aviat al web de RETECORK, en català i en castellà.
dijous, 10 de febrer del 2011
...i es sorprenen de?
El passat diumenge 6 de febrer el Pais publicava una notícia titulada "Sin cazadores para ciervos".
En ella s'explicava com en el Parc Nacional de Monfragüe (Cáceres) hi ha un excés de cèrvols que és perillós degut a que la sobreabundància d'aquesta espècie porta com a conseqüències problemes en la Flora del Parc, en la transmissió de malalties al bestiar, i de l'equilibri d'altres espècies.
Des de la Federació de caçadors defensen que això es solucionaria si permetessin caçar més exemplars...NO ENS ENGANYEM, en la mateixa notícia expliquen com els caçadors, evidentment, només van a pels exemplars mascles de cornamenta més gran, per tant les femelles i les cries segueixen estan en excés.
El fenomen d'aquest Parc Nacional no és més que un exemple més del que succeeix quan es trenca l'equilibri natural d'un ecosistema: en un Parc sense depredadors els hervíbors no estan controlats de cap manera (oh, sorpresa!), i això es tradueix en excessos que a la llarga repercuteixen en interessos econòmics en el Parc: la Flora no pot soportar aquest volum d'animals hervíbors i per tant minva el nombre d'espècies vegetals i aquests animals poden transemtre malalties (com la tuberculosis) als rebanys dels ramaders de la zona.
Aquest problema és doncs el resultat de l'extinció de les espècies depredadores pròpies de la zona: llops, guineus, òssos...que malgrat no els hi agradi juguen un paper clau en conservar l'equilibri que ara troben a faltar.
I justament els responsables d'aquest fet són els que han de regular la població de cèrvols a base d'escopeta? Volen espatllar encara més la Fauna del Parc? perque si és així van per bon camí, però si el que intenten és preservar un equilibri paisatgístic entre la Flora i la Fauna del Parc potser algú els hi hauria de comentar que hi ha unes personetes que es diuen "biòlegs" als que de vegades va bé escoltar per intentar solucionar aquest tipus de problemes.
En ella s'explicava com en el Parc Nacional de Monfragüe (Cáceres) hi ha un excés de cèrvols que és perillós degut a que la sobreabundància d'aquesta espècie porta com a conseqüències problemes en la Flora del Parc, en la transmissió de malalties al bestiar, i de l'equilibri d'altres espècies.
Des de la Federació de caçadors defensen que això es solucionaria si permetessin caçar més exemplars...NO ENS ENGANYEM, en la mateixa notícia expliquen com els caçadors, evidentment, només van a pels exemplars mascles de cornamenta més gran, per tant les femelles i les cries segueixen estan en excés.
El fenomen d'aquest Parc Nacional no és més que un exemple més del que succeeix quan es trenca l'equilibri natural d'un ecosistema: en un Parc sense depredadors els hervíbors no estan controlats de cap manera (oh, sorpresa!), i això es tradueix en excessos que a la llarga repercuteixen en interessos econòmics en el Parc: la Flora no pot soportar aquest volum d'animals hervíbors i per tant minva el nombre d'espècies vegetals i aquests animals poden transemtre malalties (com la tuberculosis) als rebanys dels ramaders de la zona.
Aquest problema és doncs el resultat de l'extinció de les espècies depredadores pròpies de la zona: llops, guineus, òssos...que malgrat no els hi agradi juguen un paper clau en conservar l'equilibri que ara troben a faltar.
I justament els responsables d'aquest fet són els que han de regular la població de cèrvols a base d'escopeta? Volen espatllar encara més la Fauna del Parc? perque si és així van per bon camí, però si el que intenten és preservar un equilibri paisatgístic entre la Flora i la Fauna del Parc potser algú els hi hauria de comentar que hi ha unes personetes que es diuen "biòlegs" als que de vegades va bé escoltar per intentar solucionar aquest tipus de problemes.
paraula de Michael...
Aquest videoclip de Michael Jackson que porta per nom "Earth Song" és de l'any 1996 i va ser censurat als EEUU. Va ser rodat en quatre continents, i a part del missatge de la lletra trobo que les imatges tenen molta força.
Penjo també el videoclip d'una de les meves cançons preferides de Macaco, "Madre Tierra", en la mateixa línea de l'altre
Penjo també el videoclip d'una de les meves cançons preferides de Macaco, "Madre Tierra", en la mateixa línea de l'altre
diumenge, 6 de febrer del 2011
Us presento la Stevia
Aquests dies he conegut una planta de la qual mai n'havia sentit parlar: Stevia sp, "Estevia" pa los amigos.
Us preguntareu què té d'important precisament aquesta planta.
El cas és que em va semblar curiós que després d'haver estudiat un munt de plantes de tot tipus a la carrera de Biologia, i d'estar cada dia bombardejada amb anuncis sobre sucre i edulcorants, l'altre dia em parlessin d'una planta que és molt més sana que el sucre, una planta de la que en cal molta menys quantitat per endolcir els aliments i que els indígenes de l'Amèrica llatina fa molts segles que consumeixen.
Si és tan bona perque mai n'havíem sentit a parlar? doncs perquè evidentment a l'indústria sucrera no li deu fer cap gràcia tenir una competència d'aquest "calibre" en el mercat mundial. Sembla ser que és una planta fàcil de cultivar, la qual cosa vol dir que potser ens podríem tenir a casa per utilitzar-la com a sustituent del sucre.
Enllaç a la plana de Wikipedia clickant aquí
Us preguntareu què té d'important precisament aquesta planta.
El cas és que em va semblar curiós que després d'haver estudiat un munt de plantes de tot tipus a la carrera de Biologia, i d'estar cada dia bombardejada amb anuncis sobre sucre i edulcorants, l'altre dia em parlessin d'una planta que és molt més sana que el sucre, una planta de la que en cal molta menys quantitat per endolcir els aliments i que els indígenes de l'Amèrica llatina fa molts segles que consumeixen.
Si és tan bona perque mai n'havíem sentit a parlar? doncs perquè evidentment a l'indústria sucrera no li deu fer cap gràcia tenir una competència d'aquest "calibre" en el mercat mundial. Sembla ser que és una planta fàcil de cultivar, la qual cosa vol dir que potser ens podríem tenir a casa per utilitzar-la com a sustituent del sucre.
Enllaç a la plana de Wikipedia clickant aquí
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
