En ella s'explicava com en el Parc Nacional de Monfragüe (Cáceres) hi ha un excés de cèrvols que és perillós degut a que la sobreabundància d'aquesta espècie porta com a conseqüències problemes en la Flora del Parc, en la transmissió de malalties al bestiar, i de l'equilibri d'altres espècies.
Des de la Federació de caçadors defensen que això es solucionaria si permetessin caçar més exemplars...NO ENS ENGANYEM, en la mateixa notícia expliquen com els caçadors, evidentment, només van a pels exemplars mascles de cornamenta més gran, per tant les femelles i les cries segueixen estan en excés.
El fenomen d'aquest Parc Nacional no és més que un exemple més del que succeeix quan es trenca l'equilibri natural d'un ecosistema: en un Parc sense depredadors els hervíbors no estan controlats de cap manera (oh, sorpresa!), i això es tradueix en excessos que a la llarga repercuteixen en interessos econòmics en el Parc: la Flora no pot soportar aquest volum d'animals hervíbors i per tant minva el nombre d'espècies vegetals i aquests animals poden transemtre malalties (com la tuberculosis) als rebanys dels ramaders de la zona.
Aquest problema és doncs el resultat de l'extinció de les espècies depredadores pròpies de la zona: llops, guineus, òssos...que malgrat no els hi agradi juguen un paper clau en conservar l'equilibri que ara troben a faltar.
I justament els responsables d'aquest fet són els que han de regular la població de cèrvols a base d'escopeta? Volen espatllar encara més la Fauna del Parc? perque si és així van per bon camí, però si el que intenten és preservar un equilibri paisatgístic entre la Flora i la Fauna del Parc potser algú els hi hauria de comentar que hi ha unes personetes que es diuen "biòlegs" als que de vegades va bé escoltar per intentar solucionar aquest tipus de problemes.
| Tweet |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada