Mentre les Administracions es segueixen passant la patata calenta, les autoritats mirant cap a una altra banda i les cofradies de pescadors pressionant, les Illes van perdent la seva biodiveristat, la seva riquessa, la seva vida i genuïtat, com tants altres llocs de la nostra costa va morint mica en mica mentre uns quants s'omplen les butxaques...
Quan ja no quedi cap peix, cap alga, cap au, cap invertebrat, quan les illes s'alcin enmig d'un mar mort, que els hi dirà aquesta gent als seus nets? Cap a on miraran aleshores? De què els hi servirà tenir les butxaques plenes si amb prou feines es podran mirar al mirall per haver permés que tot es perdés?
Deixo constància de la carta que ha enviat Salvem el Crit a la revista de Palafrugell sobre el tema:
La reserva marina, una oportunitat d'or, perduda?.
Escric aquestes quatre ratlles amb tantes poques ganes com esperança, fart de reunions inútils, com de falses promeses, per part de governs locals i autonòmics de tota mena de color polític. Però bé, posats a demanar, una vegada més, omplirem unes quantes ratlles, encara que possiblement resulti tant inútil com els savis consells i exhaustius estudis que els més experts científics van fer arribar a la població i als nostres polítics per tal de justificar la creació de la reserva marina de les Illes Formigues.
Portem anys buscant formules per desestacionalitzar la temporada turística, anys parlant de desenvolupament sostenible i de protecció del nostre patrimoni natural, anys de desgavell i de campi qui pugui, i ara que s'ens ofereix ajud econòmic i una oportunitat històrica per aconseguir-ho, almenys intentar-ho, la rebutgem i preferim deixar que tot segueixi igual, en mans dels interessos econòmics i privats de sempre.
Fins i tot els savis consells dels nostres millors experts, com el biòleg marí, Enric Sala, han estat capaços de convèncer personatges tant fatxendes i poc predisposats com l'expresident dels EEUU George Bush en la creació de la reserva marina més gran del planeta. Per desgràcia els nostres millors profetes segueixen sense ser escoltats en la seva terra, tot i ser el nostre mar un dels més contaminats i sobreexplotats del planeta.
| Tweet |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada