Una central nuclear a Pals?

Us deixo amb la notícia que va aparèixer recentment al Diari de Girona sobre com la Central de Vandellós havia d'anar originariament a la Platja de Pals. Tan debò algun dia ja no quedin aquest tipus de central enlloc i no haguem de presenciar més accidents com el de Chernòvil o el de Japó.

La notícia apareguda en el Diari de Girona d'avui 19 de març de 2011, pocs dies després del desastre nuclear de Fukushima, al Japó, desvelant les intencions d'instal·lar una central nuclear a la platja de Pals, prop de la Gola del Ter, durant els anys seixanta, -proposta avalada per Josep Pla!- m'ha produït esgarrifança.

No se sap si les pressions de la indústria turística floreixent d'aleshores o la constitució del  subsòl que dificultava la construcció dels fonaments varen ser els detonants de que finalment la planta anés a Tarragona.

Tanmateix em fa basarda la quantitat d'importants i trascendentals decisions que es prenen a esquenes dels ciutadans sense que moltes vegades mai n'arribem a ser conscients.

TEXT COMPLET DE LA NOTÍCIA:

El 1964 França i Espanya arribaven a un acord per construir una central nuclear a prop de la frontera. Pocs catalans vincularien aquesta iniciativa amb l'escriptor Josep Pla. Són molts menys els que recorden que el destí original de la central era la platja de Pals. I gairebé ja no queda ningú dels que van intervenir per aturar-ne la instal·lació fa prop de 50 anys.

A principis dels anys 60, França i Espanya van constituir una comissió per estudiar la construcció d'una central nuclear a Catalunya, per ser una de les zones de l'Estat espanyol amb més consum i estar pròxima a França, on s'exportaria part de la producció energètica de la central. La comissió estava formada per la Companyia nacional francesa d'electricitat i el Comissariat d'Energia Atòmica de França; per Espanya, les tres companyies elèctriques més importants de Catalunya i la Junta d'Energia Nuclear; aquesta última, amb el Comissariat francès, tenien un paper assessor. Aquesta comissió va ser presidida per Pere Duran Farell, conseller delegat d'Hidroelèctrica de Catalunya i que esdevindria un dels impulsors de la instal·lació de grans empreses enèrgetiques a Catalunya i Madrid.

En Notes per un diari.1965, dues obsessions marquen els primer mesos de l'any per a Josep Pla: la central atòmica i la mort de la seva mare. La vida de Pla passava en trobades, reunions i sopars. Com concretava Josep Vergés el 1985, en el pròleg, "Pla era el centre d'un petit món" i referma "l'interès constant i el vaivé de gent -pagesos, veterinaris, propietaris, enginyers, alcaldes- que es mouen al voltant de la possible instal·lació d'una central atòmica a la platja de Pals. Pla n'és partidari, d'altres no. El projecte caurà a terra després de molta intriga local i anirà a Vandellòs. Pla ho sap tot i veu a tothom".

La mitologia atribueix la decisió de descartar la central nuclear a Carrero Blanco, vicepresident plenipotenciari del govern de Franco i que coneixia Cap sa Sal. L'exalcalde de Pals, Pere Servià (CiU), no nega que els cercles de poder del franquisme fossin utilitzats per aturar el projecte, però concreta que la pressió va venir primer dels empresaris de la Costa Brava. El mateix Pere Servià, que fregava la vintena d'anys, va acompanyar el seu pare -el constructor Pere Servià Cantó, que també va ser alcalde de Pals-, l'escriptor de Llofriu i el llavors alcalde de Palafrugell, Joan Gich, a una reunió a l'Hotel La Rotonda, a Barcelona. Servià recorda que va ser una trobada de "pesos pesants de la Costa Brava per oposar-se i fer els passos que calguessin perquè no es construís". Entre els assistents hi havia "el senyor Ensesa de s'Agaró, Mateu del ferro (es refereix a Miquel Mateu Pla) i el Doctor Andreu, promotor de Cap sa Sal, persones que pesaven molt i que tenien influència", remarca. Miquel Mateu, per exemple, era amic personal de Francisco Franco.

La posició favorable de Josep Pla no devia ser tan coneguda. Pere Servià remarca que "no tinc entés que el senyor Pla estigués a favor de la central". L'exalcalde de Pals recorda que a la reunió de l'Hotel La Rotonda, "tots els que hi eren van quedar d'acord que estaven en contra". Tot i això, aquella mateixa nit del 5 d'abril de 1965 -o potser en aquell mateix moment-, Josep Pla escrivia en el seu dietari: "[É] Servià amb Gich i el seu fill em vénen a buscar i marxem a Barcelona a les 4. Pluja tot el viatge. Reunió a l'hotel del Dr. Andreu amb molta gent. Impossible de donar noms. Els americans de Ràdio Liberty. El mal esperit de la reunió -el seu arcaisme. No crec que hagin fet cap cas ques podria lligar l'agricultura i la hidrologia de la platja amb la central atòmica. Interessos particulars turístics. Probablement res a fer. Tornem. Sopem a Arenys. La pluja a l'Empordà. Al llit a les 2. Viatge inútil. Llevant.". Aquest malestar també el recollia la revista Presència a l'época. "Per aquí es va aixecar una injusta campanya per evitar la seva erecció a Pals. Es parlava de les conseqüències que podía portar al turisme, a la servitud de les platges i no sabem quants romanços més. Van haver d'arribar les paraules tan sensates del gran periodista Josep Pla, en dir que era partidari de la central nuclear perquè "enfront d'una moral feudal, perferia una moral industrial"", citaven a la secció Ventanal.

Unes setmanes després de la reunió a l'Hotel Rotonda el debat seguia viu. El director general de Promoció Turística, Juan de Arespacochaga, afirmava al diari Los Sitios del 27 d'abril de 1965, respecte a la construcció que "sempre hi haurà solucions perquè això no repercuteixi desfavorablement en una de les zones més importants del nostre turisme".

Poc després, els fets es desencadenen. El 12 de maig de 1965, Joaquin Ortega, enginyer de la Direcció General d'Energia, descartava també a Los Sitios que fos "un projecte en ferm". Tanmateix, admetia que Girona es beneficiria d'una inversió milionària i de l'energia necessària per al futur desenvolupament.

Els cercles de poder del franquisme vinculats al turisme van poder més que l'interès de Josep Pla. El 25 de maig, el mateix Los Sitios donava a conèixer que la central atòmica aniria a Tarragona. Els promotors de la central però justificaven a La Vanguardia que no es podia ubicar a Pals per causes geològiques. "La central a Pals -ens ha dit en Pere Duran- no sembla aconsellable ni geològicament ni per les dificultats per a l'obtenció de l'aigua refrigeradora", deia. Segons concretava el diari "la cimentació exigeix una fonda excavació i es troben situats a un quilòmetre de la zona marítim-terrestre, i que a més trobar les aigües propícies per al procés de refredament cal arribar a vint metres de profunditat, a una distància de quilòmetre i mig de la costa. En suma, més de dos quilòmetres entre el nucli refrigerat i la presa d'aigua". un cop descartada l'opció de Pals la comissió va continuar la recerca i la realització de sondejos a les comarques al sud de Barcelona i de Tarragona. El mateix Duran confirmava que "allà l'aigua apropiada es troba pràcticament en la riba mateixa del mar i el terreny sembla reunir bones condicions de fermesa rocallosa". El lloc escollit era Vandellòs. I la història va canviar.

Jesús Badenes

girona

 

 

La Gola del Ter, que avui és un recés de pau, podia haver estat el lloc on s'hi construís una central nuclear els anys seixanta del segle XX

una segona vida pels aparells elctrònics

Com molts de vosaltres ja sabreu, els aparells electrònics tipus pantalles d'ordinadors, discs durs, etc, són un dels principals problemes en quant a producció de residus no reciclables d'avui en dia.

La velocitat amb la que avança el món tecnològic fa que enseguida quedin desfasats, alhora que el fenomen conegut com "obsolescència programada" fa que la seva vida útil sigui de curta durada. A la vegada, la naturalessa amb la que estan fets els seus components fan que siguin molt difícils de reciclar i la seva incineració provoca molts fums tòxics i contaminants.

Els països del mal anomenat "primer món" (primer en carregar-se el planeta, deu ser), envia des de fa anys tot el material d'aquest tipus que ja no fa servir a països en vies de desenvolupament (principalment a Africa), teòricament per "equipar a aquests països amb tecnologia", però això no és més que una mentida per justificar les tones i tones de residus que envien a aquests llocs on saben perfectament que acaben en abocadors incontrolats on la gent hi viu i hi treballa per intentar trobar peces entre la ferralla per poder revendre i tot allò que no serveix ho van cremant allà mateix. Hi ha molts videos a la xarxa on es poden veure famílies senceres malvivint en aquests abocadors gegants on els nens treballen de Sol a Sol desmontant aquests aparells i on tothom està inal·lant aquests fums tòxics procedents de l'incineració (en el video "comprar, llençar, comprar" hi sortien algunes imatges).

Doncs bé, un grup de voluntaris que té per lema "abans de reciclar, creiem que és millor reutilitzar" ha creat un sistema de punts de recollida d'ordinadors vells però als que encara els hi quedi vida útil per intentar arreglar-los i  donar-los a persones que necessiten alfabetitzar-se digitalment.

Aquest grup tenen un web on expliquen perque els recullen, a on, i que en fan després, si voleu consultar-lo feu click aquí

agricultura ecològica a l'abast de tothom

Amb el nom "Horta ecològica, un repte per a la pagesia" el passat 9 de febrer les noies de Terregada.net (en aquest cas, la Maite Domènech) van fer un cop més una xerrada molt interessant a Palamós on s'explicava amb molta claredat i coneixement de causa en que consisteix l'Agricultura ecològica, quins tipus existeixen, quins avantatges té i diferents sistemes de fer horts cassolans al jardí de casa.

Un xerrada divulgativa adreçada a tot tipus de públic per tal de donar coneixements sobre aquesta matèria encara una mica desconeguda però en alça i sensibilitzar sobre l'importància d'aquest tema.

Tan debò molta gent s'engresqui a fer-se el seu propi hort d'autoconsum o si més no a fer compres més responsables de productes ecològics i locals, ja que com molt bé explicava la Maite poc si val que una tomata sigui ecològica si l'han plantat a Xile i per transportar-la han calgut tones de carburant.

En la mateixa linía, el proper dimecres 23 de març realitzaran una Jornada Tècnica sobre Horta Ecològica a Pals (Centre Cívic a les 20h).

Recomano a tothom qui tingui interès en el tema que hi assisteixi ja que segur que una vegada més val molt la pena.

Us deixo aquí la presentació de la jornada:

caça de foques a Canadà

Un any més per aquestes dates Canadà torna a ser tristament notícia per la salvatge caça de foques que fa durant aquests dies.

La Unió Europea no compra cap producte derivat de foca procedent d'aquest país, però no és el cas de Xina, el seu principal client.

Malgrat diguin el contrari encara cacen les cries de forma brutal a garrotades, treient-los-hi la pell quan encara estan vives.

Sembla mentida que en ple segle XXI un país que es considera "civilitzat" sigui capaç de tolerar aquest tipus de pràctiques, les quals en imatges em posen la pell de gallina i no sóc capaç de soportar.

Estalvi patètic

No volia deixar passar l'oportunitat de deixar constància del meu aborriment davant les "mesures d'estalvi energètic" iniciades avui pel govern del sr Zapatero.

No és que España no hagi de reduir el seu consum d'energia; res més lluny de la realitat. Però és que no és avui que havia de començar, sino FA ANYS!!! i no esperar com sempre a enrecordar-se de San Pere quan plou i començar a implantar a la desesperada mil mesures discutibles de cop, ara que veu com puja el preu del petroli pels conflictes libis.

Fa anys que España hauria d'haver començat a col·locar a ARREU llums de baix consum i leds, a fer campanyes de sensibilització (començant pels treballadors de les seves Administracions) per no malbaratar Energia ni deixant llums encessos quan no fa falta ni posant la calefacció/aire acondicionat a Temperatures extremes, a FOMENTAR UN TRANSPORT PÚBLIC DE QUALITAT A PREUS ASSEQUIBLES i fomentar l'ús de la BICICLETA, a apagar els aparells tipus ordinadors/teles pel botó per no deixar la llum de stanby encessa...

...i enlloc d'això què fem avui depressa corrents? obligar a anar a 110 km/h com a màxim per estalviar...oohhhhh, quin tip de suar que s'han  fet per pensar un pla tan brillant, no? aquí es nota que estan assessorats per uns tècnics competents, ara sí que sé que estem en bones mans...i no se'ls hi ha acudit pensar que hi ha COTXES QUE CONSUMEIXEN MÉS A 110 QUE A 120? Perquè no és que jo sigui una fanàtica de la velocitat i estigui reclamant poder anar més ràpid per poder correr, sino que només informo de què quan menys consumeix un cotxe és a marxes llargues a poques revolucions per minut, i això varia en funció del model de cotxe....

...i per postres a tota España baixen un ridícul 5% el preu del bitllet de tren però a Catalunya no perque al estar integrat amb el bitllet de metro no els hi sortiria rentable...vaja lladres!

Això em recorda a quan van començar a estalviar aigua quan van veure que obrien l'aixeta i no baixava ni gota per la sequera: perquè fer una bona sensibilització preventiva quan pots intentar fer "chapuzas" depressa i corrents quan ja és massa tard?

Link interessant

Aquí us deixo el link dels Lluisos de Gràcia que em va enviar una bona amiga fa poc temps; es tracta d'un espai on la gent pot deixar les mesures que fa a casa per estalviar energia, generar menys residus, etc; en definitiva, com cuida cadascú del medi ambient posant el seu granet de sorra. Tan debò hi haguessin més granets de sorra en mooltes més webs d'aquest tipus: link

Aquí va la meva: enlloc d'utilitzar suavitzant per la rentadora, poso una pela de taronja dins un saquet de roba i així no em cal utilitzar suavitzant per donar olor. I la vostra?

Vespes invasores

Aquí us faig arribar aquesta interessant noticia publicada avui per Jesús Sancho a la Vanguardia, per molta gent passarà desapercebuda, però compte per la seva vital importància.

Us afegeixo un parell d'enllaços i una frase d'Einstein perque entengeu el que vull dir.

Albert Einstein dijo una vez: "Si la abeja desaparece de la superficie del planeta entonces el hombre sólo tendrá cuatro años de vida. No más abejas, no más polinización, no más plantas, ni más animales, no más hombre ".

El asesino invisible de las abejas

La muerte de las abejas sin una causa aparente

Documental "El silencio de las abejas"

 

La avispa 'asesina' asiática pone en alerta a los apicultores catalanes

 

Preparan trampas para hacer frente al insecto que devora abejas y destruye colmenas 

Los apicultores catalanes esperan que sea cuestión de tiempo que se encuentren con la avispa asiática (Vespa velutina). Este insecto, que mide alrededor de 3 centímetros, el triple de una abeja, y la reina puede alcanzar los 5 centímetros, representa una amenaza para las abejas autóctonas ya que las devora y destruye las colmenas. “Tenemos claro que nos entrará. No pinta bien la cosa y las consecuencias pueden ser desastrosas. Esta avispa te destroza las cajas y te deja sin ninguna abeja”, explica Jordi Planellas, presidente de la asociación de apicultores de Girona.
Ante la llegada de la primavera, cuando la avispa incremente su actividad, los apicultores de Girona ya están preparados y algunos instalarán trampas para capturarla. “Con una botella hacemos un embudo y ponemos levadura de cerveza o algo dulce y la avispa asiática entra, no puede salir y queda ahogada”. En cambio, otros apicultores no saben cómo actuar en el caso de detectarla. “Estamos en alerta pero no tenemos mucha idea de lo que podemos hacer si nos entra”, señalan desde la Asociación de Apicultores de Barcelona.
La avispa asiática llegó a finales de 2004 a Francia al parecer a través de un contenedor de madera importado de China por el puerto de Burdeos. Su presencia en el norte de España ya se ha confirmado y sigue propagándose con grandes nidos que pueden estar formados por colonias de hasta 1.500 individuos. “Prácticamente se está extendiendo como una mancha de aceite por el suroeste de Francia y se ha introducido en España a través de los Pirineos. Se ha descubierto en zonas del País Vasco y de la cornisa Cantábrica. No tenemos constancia fiable de que esté en Catalunya pero intuimos que pueda estar”, afirma Ángel Sanz, director del Centro Agrario de Marchamalo de Castilla-La Mancha, un referente en la investigación apícola. Por su parte, fuentes de Medi Ambient de la Generaltiat aseguran que no tienen “constancia” de que haya llegado la avispa asiática a Catalunya pero matizan que “tampoco quiere decir que no haya podido llegar”.
Adaptación al clima mediterráneo
Los expertos aseguran que el insecto es capaz de sobrevivir bajo climas comparables al del Sur de Europa. “Estos insectos se están expandiendo y se adaptan a los climas que tenemos aquí. En Catalunya no sólo hay clima mediterráneo, también hay centroeuropeo y de alta montaña. Tenemos una diversidad de climas que si no es por uno o por otro acabará estableciéndose”, explica Jaume Cambra, apicultor y profesor del Departamento de Biología Vegetal de la Universidad de Barcelona.
Ante su inminente llegada los expertos destacan la necesidad de crear estudios de su impacto, según apunta Cambra: “Cuando llegue hay que estudiarlo y realizar un seguimiento de esta avispa y qué consecuencias tiene sobre la producción de la miel y la supervivencia de las colonias de abejas”. Por su parte, la administración catalana “hasta que no se detecte” la avispa asiática no tiene previsto poner en marcha protocolos de actuación.

Medidas de control
La avispa asiática descubierta, que vive en el Norte de la India, China y en las montañas de Indonesia, además de abejas come orugas, mariposas, moscas y otros insectos. En un nota redactada por la Subdirección General de Sanidad Animal del Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación se recomienda algunas medidas de control para hacer frente al insecto invasor. Una de ellas es reducir la piquera de las colmenas con reductores. También se aconseja la captura con trampas durante todo el año o la destrucción de los nidos con el fin de limitar la propagación de la especie. Aunque se matiza que “es totalmente desaconsejable e incluso ecológicamente catastrófico lanzarse en una campaña de destrucción de todos los nidos”.

El centro apícola de Marchamalo también ha detectado que las avispas asiáticas “afectan a las colmenas que están debilitadas. Una colmena fuerte tiene más mecanismos de defensa y es más difícil que pueda ser atacada”. Y es que otra medida para hacer frente a la Vespa velutina pasa porque las propias abejas creen sus propios mecanismos de defensa. Por ejemplo, en Francia se ha observado agrupaciones de hasta un centenar de abejas delante de las colmenas ante ataques de la avispa asiática. Cuando el depredador amenaza con atacar, varias abejas le rodean causando entonces el alejamiento momentáneo de la avispa.

La Fundación Amigos de las Abejas señala no confundir la Vespa Velutina con la Vespa Crabro, "una especie autóctona con la que llevamos conviviendo desde siempre, además en algunos países más avanzados en protección como Alemania y Austria es una especie protegida". Para su correcta identificación la Fundación Amigos de las Abejas ha elaborado un artículo.  

                                                                                   
Impacto humano

En lo que se refiere al impacto que pueda tener la avispa asiática en las personas todavía no está muy claro. Fuentes de la Subdirección General de Sanidad Animal del Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, por lo observado en Francia, aseguran que la Vespa velutina es “poco agresiva hacia el hombre. No muestra hasta ahora ninguna señal de agresividad particular, ni en vuelo, ni cerca de su nido, incluso en presencia de movimientos humanos importantes o de fuertes ruidos”.