El nou govern de Convergència porta pocs mesos presidint la Generalitat però de moment les decepcions per les seves polítiques ambientals ja són notables.
Primer va començar amb bon peu suprimint el Departament de Medi Ambient "per reduir despesses innecessàries". És curiós el concepte de "despesses innecessàries" que té el sr. Mas, per mi és molt més innecessari l'alt sou que tenen tots els polítics i deixar-se milers d'euros a l'any en tonteries tipus: viatges en taxi, dietes o les flors que engalanen la Generalitat (pugen més de 6000 euros l'any, ho sabíeu?).
Però el que em va enrabiar d'allò més va ser suprimir la mesura del 80 km/h, una mesura que han eliminat amb uns criteris totalment populistes i segurament per despit de l'anterior tripartit.
S'han passat pel forro totes les evidències científiques de disminnució de contaminació ambiental de NO2 i PM10, disminució d'accidents, les dades del CREAL (Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental), i el sentit comú: està més que demostrat que anant a 100 o a 80 km/h en l'Àrea Metropolitana de Barcelona només hi ha una diferència de màxim 10 minuts de temps però no obstant anant a 80 km/h disminueixen el nombre de morts en accidents de cotxes i el nombre de morts prematures degudes a contaminació i problemes asmàtics.
El trànsit rodat és el responsable de més del 48% de la contaminació atmosfèrica.
Segons la UE, el límit tolerable de micrograms de PM10 o de NO2 per metre cúbic d'aire hauria de ser de 40; segons la OMS, de 20; aquests dies en què hi va haver un anticicló a Catalunya (=no circulació de l'aire) els valors estaven entorn de 70. És a dir, el triple del que accepta la Organització Mundial de la Salut.
...i culpaven l'anticicló!!! no sr. Mas (perdoni que no li digui excelentíssim però és que no crec que sigui el nom que mereix), el moment en què un cotxe emet el mínim de contaminació possible és anant a 80 amb una marxa llarga (quarta o cinquena segons el model de cotxe) a poques revolucions per minut.
Vaig estar treballant durant un any en una campanya de l'anterior Generalitat que es deia "Ambibús". En ella explicàvem les 73 mesures que la Generalitat estava portant a terme per disminuir la contaminació atmosfèrica, entre elles la de conduir a 80 km/h.
Moltes gràcies sr. Mas per fer que la feina de conscienciació ciutadana que vaig estar fent amb les meves companyes durant un any no serveixi ara per res.
dijous, 17 de febrer del 2011
Sempre vins tapats amb suro
Fa molta ràbia commprar una ampolla de vi bo i al arribar a casa descobrir que el tap és de plàstic. El suro conserva totes les propietats del vi i a més el comerç de taps de suro és una feina artesanal que dóna feina a molta gent que viu de les suredes des de fa segles. A l'hora, la indústria del suro fa que es conservin un dels paisatges més emblemàtics del nostre clima mediterrani: les suredes.
Aquí us deixo les paraules de l'empresa Terregada.net amb les quals hi estic totalment d'acord:
Hi ha molts motius per triar sempre vins tapats amb suro. Els més importants els trobareu explicats en un dossier que RETECORK està a punt de publicar,amb la col·laboració de la Fundación Biodiversidad.
També s'hi detallen un seguit d'idees, experiències i recursos que l'entitat posa a disposició de tothom qui se n'interessi, per tal de promoure l'ús del suro com a sistema de tapament de vins i escumosos. Terregada hi ha col·laborat en els textos i el treball de documentació.
La publicació serà, de moment en forma digital, disponible ben aviat al web de RETECORK, en català i en castellà.
Aquí us deixo les paraules de l'empresa Terregada.net amb les quals hi estic totalment d'acord:
Hi ha molts motius per triar sempre vins tapats amb suro. Els més importants els trobareu explicats en un dossier que RETECORK està a punt de publicar,amb la col·laboració de la Fundación Biodiversidad.
També s'hi detallen un seguit d'idees, experiències i recursos que l'entitat posa a disposició de tothom qui se n'interessi, per tal de promoure l'ús del suro com a sistema de tapament de vins i escumosos. Terregada hi ha col·laborat en els textos i el treball de documentació.
La publicació serà, de moment en forma digital, disponible ben aviat al web de RETECORK, en català i en castellà.
dijous, 10 de febrer del 2011
...i es sorprenen de?
El passat diumenge 6 de febrer el Pais publicava una notícia titulada "Sin cazadores para ciervos".
En ella s'explicava com en el Parc Nacional de Monfragüe (Cáceres) hi ha un excés de cèrvols que és perillós degut a que la sobreabundància d'aquesta espècie porta com a conseqüències problemes en la Flora del Parc, en la transmissió de malalties al bestiar, i de l'equilibri d'altres espècies.
Des de la Federació de caçadors defensen que això es solucionaria si permetessin caçar més exemplars...NO ENS ENGANYEM, en la mateixa notícia expliquen com els caçadors, evidentment, només van a pels exemplars mascles de cornamenta més gran, per tant les femelles i les cries segueixen estan en excés.
El fenomen d'aquest Parc Nacional no és més que un exemple més del que succeeix quan es trenca l'equilibri natural d'un ecosistema: en un Parc sense depredadors els hervíbors no estan controlats de cap manera (oh, sorpresa!), i això es tradueix en excessos que a la llarga repercuteixen en interessos econòmics en el Parc: la Flora no pot soportar aquest volum d'animals hervíbors i per tant minva el nombre d'espècies vegetals i aquests animals poden transemtre malalties (com la tuberculosis) als rebanys dels ramaders de la zona.
Aquest problema és doncs el resultat de l'extinció de les espècies depredadores pròpies de la zona: llops, guineus, òssos...que malgrat no els hi agradi juguen un paper clau en conservar l'equilibri que ara troben a faltar.
I justament els responsables d'aquest fet són els que han de regular la població de cèrvols a base d'escopeta? Volen espatllar encara més la Fauna del Parc? perque si és així van per bon camí, però si el que intenten és preservar un equilibri paisatgístic entre la Flora i la Fauna del Parc potser algú els hi hauria de comentar que hi ha unes personetes que es diuen "biòlegs" als que de vegades va bé escoltar per intentar solucionar aquest tipus de problemes.
En ella s'explicava com en el Parc Nacional de Monfragüe (Cáceres) hi ha un excés de cèrvols que és perillós degut a que la sobreabundància d'aquesta espècie porta com a conseqüències problemes en la Flora del Parc, en la transmissió de malalties al bestiar, i de l'equilibri d'altres espècies.
Des de la Federació de caçadors defensen que això es solucionaria si permetessin caçar més exemplars...NO ENS ENGANYEM, en la mateixa notícia expliquen com els caçadors, evidentment, només van a pels exemplars mascles de cornamenta més gran, per tant les femelles i les cries segueixen estan en excés.
El fenomen d'aquest Parc Nacional no és més que un exemple més del que succeeix quan es trenca l'equilibri natural d'un ecosistema: en un Parc sense depredadors els hervíbors no estan controlats de cap manera (oh, sorpresa!), i això es tradueix en excessos que a la llarga repercuteixen en interessos econòmics en el Parc: la Flora no pot soportar aquest volum d'animals hervíbors i per tant minva el nombre d'espècies vegetals i aquests animals poden transemtre malalties (com la tuberculosis) als rebanys dels ramaders de la zona.
Aquest problema és doncs el resultat de l'extinció de les espècies depredadores pròpies de la zona: llops, guineus, òssos...que malgrat no els hi agradi juguen un paper clau en conservar l'equilibri que ara troben a faltar.
I justament els responsables d'aquest fet són els que han de regular la població de cèrvols a base d'escopeta? Volen espatllar encara més la Fauna del Parc? perque si és així van per bon camí, però si el que intenten és preservar un equilibri paisatgístic entre la Flora i la Fauna del Parc potser algú els hi hauria de comentar que hi ha unes personetes que es diuen "biòlegs" als que de vegades va bé escoltar per intentar solucionar aquest tipus de problemes.
paraula de Michael...
Aquest videoclip de Michael Jackson que porta per nom "Earth Song" és de l'any 1996 i va ser censurat als EEUU. Va ser rodat en quatre continents, i a part del missatge de la lletra trobo que les imatges tenen molta força.
Penjo també el videoclip d'una de les meves cançons preferides de Macaco, "Madre Tierra", en la mateixa línea de l'altre
Penjo també el videoclip d'una de les meves cançons preferides de Macaco, "Madre Tierra", en la mateixa línea de l'altre
diumenge, 6 de febrer del 2011
Us presento la Stevia
Aquests dies he conegut una planta de la qual mai n'havia sentit parlar: Stevia sp, "Estevia" pa los amigos.
Us preguntareu què té d'important precisament aquesta planta.
El cas és que em va semblar curiós que després d'haver estudiat un munt de plantes de tot tipus a la carrera de Biologia, i d'estar cada dia bombardejada amb anuncis sobre sucre i edulcorants, l'altre dia em parlessin d'una planta que és molt més sana que el sucre, una planta de la que en cal molta menys quantitat per endolcir els aliments i que els indígenes de l'Amèrica llatina fa molts segles que consumeixen.
Si és tan bona perque mai n'havíem sentit a parlar? doncs perquè evidentment a l'indústria sucrera no li deu fer cap gràcia tenir una competència d'aquest "calibre" en el mercat mundial. Sembla ser que és una planta fàcil de cultivar, la qual cosa vol dir que potser ens podríem tenir a casa per utilitzar-la com a sustituent del sucre.
Enllaç a la plana de Wikipedia clickant aquí
Us preguntareu què té d'important precisament aquesta planta.
El cas és que em va semblar curiós que després d'haver estudiat un munt de plantes de tot tipus a la carrera de Biologia, i d'estar cada dia bombardejada amb anuncis sobre sucre i edulcorants, l'altre dia em parlessin d'una planta que és molt més sana que el sucre, una planta de la que en cal molta menys quantitat per endolcir els aliments i que els indígenes de l'Amèrica llatina fa molts segles que consumeixen.
Si és tan bona perque mai n'havíem sentit a parlar? doncs perquè evidentment a l'indústria sucrera no li deu fer cap gràcia tenir una competència d'aquest "calibre" en el mercat mundial. Sembla ser que és una planta fàcil de cultivar, la qual cosa vol dir que potser ens podríem tenir a casa per utilitzar-la com a sustituent del sucre.
Enllaç a la plana de Wikipedia clickant aquí
Què no ens prenguin el pèl: Envàs Retornable ja!!!
Sempre procuro fer compres responsables comprant productes que continguin el mínim nombre d'envasos possibles (cosa que per lo general resulta bastant difícil); tanmateix, també comparo sempre preus ja que amb el tema de la crisis cada vegada optimitzo més els pocs euros de sou que em queden per fer la compra de productes bàsics (com imagino a la majoria de la gent també li passa).
Quina va ser la meva sorpresa quan vaig descobrir que em sortia més econòmic comprar 2 bricks de llet d'un litre que una ampolla de 1'5l de llet (marca bon preu esclat), envasos d'1 l de suavitzant que un de 3 l (marca Flor), paquets de 30g de tabac que un pot de 70 g (marca Origenes)...i així successivamnet amb un gran nombre de productes de tota naturalessa...
La meva reflexió va ser: no diu el sentit comú que quanta més quantitat compres més baixa el preu? no ens han ensenyat tradicionalment que surt més a compte comprar un envàs que contingui 5 litres, kilos, el que sigui que no pas 5 envasos del mateix producte?
Les úniques repostes que vaig trobar van ser:
a) que els fabricants sapiquen que els consumidors raonem així i aprofitin per pendrens el pèl amb els preus
b) que ens estiguin cobrant el cost de l'envàs més gran (el qual obviament ha de ser superior al d'un envàs més petit) i ens ho estiguin cobrant....sense donar-nos cap altre opció!!!!
La solució és fàcil: no seria millor fer els PRODUCTES AMB ENVÀS RETORNABLE????!!!!!! més econòmic per fabricants i per consumidors i menys residus per al planeta, perque no ens donen la opció de poder retornar l'ampolla de litre de llet, l'ampolla de 3 litres de suavitzant o el pot de tabac (per citar només alguns exemples) amb el retorn de l'import? no es feia ja així fa molts anys i no hi havia cap problema?
Sincerament, cada vegada que em penso que ja no em podré sorprendre apareix alguna cosa que em fa al·lucinar amb les incoherències i les aberracions que es donen en aquesta societat de consum.
Si algú em pogués donar alguna resposta coherent ho agraïria profundament
Illes Formigues
Mentre les Administracions es segueixen passant la patata calenta, les autoritats mirant cap a una altra banda i les cofradies de pescadors pressionant, les Illes van perdent la seva biodiveristat, la seva riquessa, la seva vida i genuïtat, com tants altres llocs de la nostra costa va morint mica en mica mentre uns quants s'omplen les butxaques...
Quan ja no quedi cap peix, cap alga, cap au, cap invertebrat, quan les illes s'alcin enmig d'un mar mort, que els hi dirà aquesta gent als seus nets? Cap a on miraran aleshores? De què els hi servirà tenir les butxaques plenes si amb prou feines es podran mirar al mirall per haver permés que tot es perdés?
Deixo constància de la carta que ha enviat Salvem el Crit a la revista de Palafrugell sobre el tema:
La reserva marina, una oportunitat d'or, perduda?.
Escric aquestes quatre ratlles amb tantes poques ganes com esperança, fart de reunions inútils, com de falses promeses, per part de governs locals i autonòmics de tota mena de color polític. Però bé, posats a demanar, una vegada més, omplirem unes quantes ratlles, encara que possiblement resulti tant inútil com els savis consells i exhaustius estudis que els més experts científics van fer arribar a la població i als nostres polítics per tal de justificar la creació de la reserva marina de les Illes Formigues.
Portem anys buscant formules per desestacionalitzar la temporada turística, anys parlant de desenvolupament sostenible i de protecció del nostre patrimoni natural, anys de desgavell i de campi qui pugui, i ara que s'ens ofereix ajud econòmic i una oportunitat històrica per aconseguir-ho, almenys intentar-ho, la rebutgem i preferim deixar que tot segueixi igual, en mans dels interessos econòmics i privats de sempre.
Fins i tot els savis consells dels nostres millors experts, com el biòleg marí, Enric Sala, han estat capaços de convèncer personatges tant fatxendes i poc predisposats com l'expresident dels EEUU George Bush en la creació de la reserva marina més gran del planeta. Per desgràcia els nostres millors profetes segueixen sense ser escoltats en la seva terra, tot i ser el nostre mar un dels més contaminats i sobreexplotats del planeta.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
