fem front a la crisi: siguem autosuficients

Si parlem amb els nostres avis, especialment si aquests són de poble, de segur que ens explicaran com abans tot s'aprofitava, i tot es feia a casa, pràcticament no els hi calia comprar res.

L'arribada del consumisme, de la mal anomenada "Societat de benestar" i de l'obsolescència programada va fer que es perdessin aquests costums i que s'inculqués que calia comprar-ho tot, quan més nou millor, utilitzant cada vegada més primeres matèries i consumint cada vegada a un ritme més frenètic, fent-nos en realitat esclaus d'aquest consumisme (cada vegada cal treballar més per poder consumir més però malgrat això quan més tenim no som més feliços).

Aquesta crisi pot ser un bon moment de recuperar els valors, de recordar que la felicitat no la donen les coses que es poden comprar sino els bons moments que podem passar gaudint de la natura, els amics, la família, la lectura, el cinema, el dibuix, la cuina...

Amb aquest esperit a l'Ateneu de Palafrugell s'estan realitzant una sèrie de tallers per tal de crear un punt de trobada per compartir bons moments i coneixements entre persones però també per apendre a fer coses que no cal comprar sino que podem fer a les nostres llars com antigament ja es feia.

El primer va ser fa unes setmanes i va ser el Taller de sabó. Hi ha moltes receptes diferents, però els ingredients bàsics són un greix i un alcali, normalment OLI DE CASA JA UTILITZAT + SOSSA.

La clau perque quedi bé es barrejar els ingredients a la mateixa temperatura, uns 40 ºC.

Vam fer 3 receptes diferents, però aquí van les proporcions i el material necessari per fer-ho a casa:

-500ml d'oli d'oliva utilitzat
-500ml d'aigua
-85g de sossa càustica
-Guants de plàstic o goma
-Un tetrabrick buit per fer de motlle
-Un recipient de plàstic dur per fer la barreja
-Un bastó de fusta per barrejar

Es barregen els líquids a la mateixa T ºC i s'hi afegeix la sossa tot vigilant perque en aquest moment s'emten uns fums que són irritants. Es va remenants fins que la massa va quedant densa i homogènia; quan el bastó queda clavat al mig sense caure (com si fessiu un allioli) ja es pot emmotllar, tot vigilant de dur els guants posats.

Passats uns dies ja es pot desemmotllar i utilitzar aquest sabó per netejar la roba.

També vam apendre que si es mesclen les cendres de la xemeneia amb una galleda d'aigua el resultat final és lleixiu!

Properament farem tallers de mermelada, pa i cervessa.

Algú sap on són les cuques de llum?

Fa uns dies, tot parlant amb uns amics un d'ells va fer una pregunta interessant: què se n'ha fet de les cuques de llum? Tots vam dir el mateix, que de petits sí que n'havíem vist alguna vegada però que realment feia molts i molts anys que ja no en veiem, i fins aquell moment no ens n'havíem adonat.

Quan vam arribar a casa vam buscar alguna explicació al fenomen per internet i el que vam poder constatar és que hi ha moltíssima gent que es fa la mateixa pregunta a tota la Península.

Les cuques de llum o lluernes (Lampyris noctiluca) són insectes de l'ordre dels Coleòpters; la llum que emeten prové d'unes substàncies químiques que tenen a l'abdomen que quan reaccionen entre si produeixen llum (bioluminiscència). Emeten la llum per buscar parella i cada espècie emet unes pampallugues diferents.

Després de molt buscar i reflexionar-hi vam arribar a la conclusió que donat que emeten la llum per buscar parella busquen llocs que estiguin a les fosques, i que cada vegada els hi costa nés trobar aquests racons degut a la forta contaminació lumínica que hi ha a les ciutats. Per tant, cada vegada estan en llocs més aïllats. En un bloc una persona afegia que, justament degut a aquesta contaminació lumínica, als nostres ulls també els hi costa més adaptar-se a la foscor i per tant també ens costa més veure-les.

De qualsevol manera, són una altra evidència dels grans canvis que s'estan donant en poques dècades a la natura degut a la contaminació...trist, no?

més estampes primaverals a l'Empordà

La calor ja apreta i el paisatge va canviant cada vegada més depressa.

Sortir cada dia a passejar és un regal d'imatges que vull compartir amb vosaltres:

Les "Babol, Gall, Gallaret, Paparota, Pipiripip, Quiquiriquí, Roella, Rosella", (Papaver rhoeas, la imatge de sota), en la meva opinió, les reines de la primavera. La imatge d'adalt correspon a Papaver somniferum, "Cascall, Herba dormidera, Pintacoques"; són dues de les flors típiques de camps i camins que es poden veure des de fa  un mes per moltes zones.

Els "Boca de conill, Boca de drac, Cara de vedella, Conillets, Gatets, Gola, Gola de llop, Gossets, Mamaconill, Sabatetes, Vedells", Anthirrhinum majus L., una flor molt vistossa de la família de les Escrofulariàcies present també en molts camps durant aquestes setmanes.

L'espectacular floració d'aquesta planta també mereix especial atenció. Jo diria que és un exemplar de Bleda silvestre (Beta vulgaris), però agrairia si algú m'ho pogués confirmar.

Però....no només la flora esclata en mil formes i colors aquests dies! La fauna, per la seva banda, també  mereix la nostra admiració. És època de cria per diverses espècies de mamífers, i hi ha molts ocells que amb la seva arribada ens anuncien que el fred ja es fora.

Les orenetes: oreneta cua blanca i oreneta comuna (Hirundo rustica), uns elegants ocells que fan nius sota porxos i teulades utilizant fang; és per això que costa veure en ciutats però són fàcils de trobar en masies i pobles.

Finalment, l'"Abellarol" ("abejarruco"), Merops apiaster. El seu nom fa referència  a la seva dieta a base d'abelles. Aquest vistós ocell de colors preciosos és dels primers en arribar a les nostres terres quan ha passat el fred de l'hivern.

va de borratxes...

Aquí les teniu, unes altres flors típiques de la primavera: les borratxes (Borago officinalis)! maques, eh?...o que us pensàveu, jeje?

Aquesta planta té interés culinari doncs les seves fulles es poden menjar (per exemple arrebossades) i les seves flors són delicioses en amanida.

Recogida de firmas Protección para el lobo ibérico

Por favor!! Se trata de algo muy importante, es una especie endémica en España que se halla en peligro de extinción, justamente al sur del Duero (donde quieren permitir su caza) es donde hay menos ejemplares.

Los que me conocéis sabeis lo mucho que significa para mi este animal. Los que no, os invito a descubrirlo, para es el más fascinante de todos los seres vivos.

Recogida de firmas Protección para el lobo ibérico

Hivern primaveral

Li dono la benvinguda a la molt esperada primavera!...tot i que aquest any no he acabat de notar la diferència amb l'hivern: temperatures suaus, gairabé cap pluja, ocells que aquest any ni tan sols han arribat a marxar pel fred...i flors típiques del mes d'abril-maig ja al mes de febrer!!

Aquest és el cas de l'"Orquídea del soldat, soldadets, orquídea del penjat" (Orchis militaris), ja present a terres empordaneses des del passat mes malgrat sempre hagi estat típic veure-la a partir de setmana santa...

..i encara trobarem escèptics que dubten de la realitat del canvi climàtic...

el país de les incoherències...

Només una mostra més de la feina que encara queda per fer en aquest país, tot un repte i un llarg camí per endavant amb la motxilla ben carregada de paciència.

Com en el cas de la Posidonia Oceànica (la Directiva habitats protegeix les praderies de fanerògames marines com a habitat d'interès prioritari però la nostra Administració no fa res per protegir les poques mates que encara queden a la Costa Brava), un altre "sense sentit" apareixia avui al web d'Ecologistes en Acció: malgrat hi ha variants de pesca que estan expressament prohibides per la seva agressivitat respecte determinades espècies i el perill que això suposa, el Govern de la UE les està subvencionant. De fet no sé de que em sorprenc quan només cal anar segons quins dies a Palamós per veure vaixells pesquers fent pràctiques il·legals amb tota impunitat. Chapó senyors, "me quito el sombrero"....

La UE subvenciona con fondos públicos prácticas pesqueras ilegales en España

24 de marzo, Mar | Visitas: 67

Nuestro país, que recibe el 46% de las ayudas comunitarias destinadas para la Pesca, continúa teniendo numerosos actores que practican la pesca ilegal. Ecologistas en Acción y OCEAN 2012 celebran, que por primera vez, el Parlamento Europeo aborde el problema de la "ayuda" a la pesca ilegal.
La competencia desleal, la distorsión del mercado en favor de los operadores sin escrúpulos, el agotamiento de las poblaciones mundiales de peces y la disminución de los puestos de trabajo, son algunas de las consecuencias de la pesca ilegal, no declarada y no reglamentada (IUU, por sus siglas en inglés). Un fenómeno mundial que produce un volumen de negocios anual de más de 10 mil millones de euros y que alcanza niveles muy importantes en aguas europeas. Se estima que el 66% del total de capturas en el Mar del Norte y el 50% de los desembarques de atún y pez espada en el Mediterráneo son pescados ilegalmente.
Este es pues, un fenómeno de vastas proporciones y que ayer fue tratando en Bruselas, durante un seminario organizado por Luigi de Magistris, Presidente de la Comisión de Control Presupuestario del Parlamento Europeo y el Miembro del Parlamento Europeo Gerben-Jan Gerbrandy, en presencia de María Damanaki, Comisaria Europea de Asuntos Marítimos y Pesca, entre otros expertos.
Los datos presentados revelan que en sólo tres países (Italia, Francia y España), se han asignado contribuciones de decenas de millones de euros a buques y operadores pesqueros multados, incluso tras haber realizado en varias ocasiones graves infracciones de la Política Pesquera Común.
Para Francia y España, la lista publicada en Fishsubsidy.org -una web dedicada a hacer público el destino de la ayuda europea en materia de Pesca- es clara, larga y elocuente, y revela la gran cantidad de dinero público, que reciben estos países: más de 13,5 millones de euros otorgados a 36 buques multados por infracciones graves entre 1994 y 2006. Situación similar a la de Italia, donde alrededor de 100 buques, muchos de los cuales han sido multados en varias ocasiones por pescar ilegalmente con redes de deriva, recibieron 13,8 millones de euros en ayudas entre 1999 y 2010.
En el caso Español, varios casos ilustran esta situación. El navío Hodeiertza -construido con 1,2 millones de euros de fondos europeos, recibió en el 2005 una multa por pescar ilegalmente en aguas francesas. En el 2006, después de ser multado, volvió a recibir ayudas públicas por valor de 31.906€ para modernización. Más recientemente, en junio de 2010, la empresa española de pesca de atún de aleta amarilla, Albacora S.L., propietaria del buque Albacora 1, recibió una multa de 5 millones de Euros del gobierno de los EEUU por pescar ilegalmente en aguas estadounidenses (la multa más alta de la historia por parte de la agencia de vigilancia de EEUU-NOAA). Cuatro meses más tarde el Gobierno Español le otorgó 307.000€ para incrementar la seguridad de su flota en el Océano Índico por riesgo a los piratas. Este último ejemplo nos muestra como el gobierno no está tomando las medidas suficientes para gestionar de una manera responsable los fondos públicos.
"Si bien a nivel internacional la Unión Europea ha lanzado una fuerte iniciativa para combatir la pesca IUU, al mismo tiempo se están subvencionando con fondos públicos europeos y nacionales a operadores que desarrollan actividades de pesca ilegal”, sostiene Miquel Ortega, Coordinador político de OCEAN2012 en España, quien también explica que “paradójicamente, las ayudas destinadas a promover la pesca y las comunidades costeras han acabado por causar graves daños ecológicos, sociales y económicos. Por un lado, han sostenido la creación de un exceso de sobrecapacidad pesquera, que indirectamente ha favorecido el fenómeno de la pesca ilegal, y por otro, la falta de control por parte de las instituciones europeas y los Estados Miembro han permitido que los subsidios terminen alimentando a la pesca ilegal."
"Es necesario proceder a una plena aplicación del Reglamento para luchar contra la flota de pesca INDNR en el mercado europeo -agrega Ortega- porque hasta ahora se ha hecho principalmente para controlar la importación de productos pesqueros en el mercado comunitario o de los buques de terceros países, dejando de lado aplicar las mismas sanciones de la Unión Europea también a los buques dedicados a la pesca INDNR."